Les 24 hores de futbol de Sant Julià

Aquest any, i ja en van quatre, hem participat a les 24 hores de futbol de Sant Julià de Vilatorta. Hem arribat a quarts de final, aconseguint una copa. Ha estat, sens dubte, la millor actuació que hem tingut en el torneig.
Les 24 hores de Sant Julià és un torneig que té un prestigi bastant important a la comarca. Hi participen 24 equips, comença el dissabte a les 9 del matí i acaba el diumenge a les 9 del vespre (és a dir, són 36 hores en realitat). Es formen 6 grups de 4 equips i es classifiquen els primers i segons de cada grup i els quatre millors tercers, que després juguen eliminatòries començant als vuitens de final.
Nosaltres som el típic equip desorganitzat, que cada any canvia de nom i de jugadors, però aquest any ho vam fer tot més bé que de costum. Ens vam gastar els quartos en uns equipatges blaus i verds i ens dèiem Despertaferro, un nom més encertat que el d'altres anys.
Les nostres perspectives no eren gaire optimistes: els altres tres anys vam quedar eliminats a les primeres de canvi. A més, a pocs dies de començar el torneig tinguérem una baixa inesperada. En Jordi Saborit, puntal de la defensa els altres tres anys i capità de l'equip, ens anunciava el seu fitxatge pel poderós Lanzarote, un dels habituals de la competició.
Tot i això presentàvem un equip força bo. L'Oriol, el primer de dalt a la foto, un habitual del nostre equip, l'Albert, al seu costat, germà d'en Jordi Sanjuan, que ens va venir a ajudar quan més ho necessitàvem, en Jordi Sanjuan, tercer a la foto, el puntal a la defensa, en Quim, que debutava aquest any, en Marc, que repetia de porter i que ens va donar la classificació pels quarts de final en una èpica tanda de penals, jo mateix, que estic a baix, l'Alsina, situat al meu costat, que va aconseguir gols decisius, i en Roger, amb la pilota a les mans, que també debutava aquest any i que va fer un bon torneig. Faltaven a la foto en Tubau i en Senma, els dos golejadors i dos dels millors jugadors de l'equip.
Ja ens va avisar el mític Miquel Mas després del sorteig: "Per poc bé que ho feu us podeu classificar, i fins i tot arribar als quarts". Era ben cert. Estàvem enquadrats al grup A, on teníem un equip molt potent, el Carnisseria Pradell (va ser el guanyador del torneig), i dos equips no massa bons. A més, llavors jugàvem contra equips del grup B, teòricament el més fluix de tots.

El primer partit, jugat dissabte a les 10 del matí, va ser fantàstic. Vam dominar-lo de cap a peus, amb l'excepció d'alguns minuts a l'inici de la segona part, i fins i tot vaig tenir l'honor de marcar un gol. Al final vam acabar guanyant per golejada. El segon partit, dissabte a les 6 de la tarda, va ser el pitjor de tots. En teoria havíem de guanyar, però vam acabar perdent per un a zero, i a més el gol va ser culpa meva :(. Ja sabíem que el tercer partit, diumenge a la 1 de la nit, el perdríem, l'objectiu era que no fos per golejada. Més o menys ho vam aconseguir.
Quan ens vam llevar el diumenge vam rebre la notícia: Havíem quedat segons de grup. Hi havia hagut un triple empat a 3 punts entre nosaltres i els dos equips febles i per goal average nosaltres érem els segons.
Ara ens tocava el partit de vuitens contra el Doble Zero, un equip que l'any passat va arribar molt lluny. En teoria ells eren els favorits, però vam acabar amb empat a un. Tot s'havia de decidir a la tanda de penals. En llançàvem tres cada equip. Començàvem xutant nosaltres. Jo vaig llençar el primer penal, molt malament per cert, però va ser gol. Ells també van marcar. Un a un. Després en Jordi Sanjuan va marcar per nosaltres, però ells també. Dos a dos. En Quim va llençar el tercer, però ells també van marcar. Tres a tres. A partir d'aquí es classificava l'equip que aconseguís un gol i l'altre fallés. Va xutar en Roger i va fallar. Estàvem a punt de ser eliminats. Però en Marc va parar el xut rival. Continuàvem tres a tres. Ara li tocava xutar al propi Marc. Va marcar. I es va parar una altra vegada el xut del Doble Zero. Estàvem classificats! L'eufòria es va desbordar. Tots estàvem molt contents. A més teníem copa assegurada.
El partit de quarts no va tenir gaire història. Jugàvem contra el Tenerife, un altre gran equip, i ens va esborrar de la pista. La final la van jugar el Carnisseria Pradell i el Tenerife, guanyant-la el primer en un bon partit.
Realment el que vam fer no és gaire, de 24 equips vuit sempre arriben als quarts de final, però per a nosaltres era la primera vegada que ho fèiem. I a més ens va quedar el record d'haver passat un bon cap de setmana jugant a l'esport que més ens agrada.