Té l'origen en la faula de la guineu que, no podent abastar unes apetitoses figues, s'hagué d'aconhortar dient que encara no estaven prou madures.
Enllaços de dites i refranys:
2012/12/27
Quan la guineu no les pot haver, diu que són verdes
Es diu de qui es fa el desinteressat quan no pot aconseguir una cosa.
Té l'origen en la faula de la guineu que, no podent abastar unes apetitoses figues, s'hagué d'aconhortar dient que encara no estaven prou madures.
Enllaços de dites i refranys:
Té l'origen en la faula de la guineu que, no podent abastar unes apetitoses figues, s'hagué d'aconhortar dient que encara no estaven prou madures.
Enllaços de dites i refranys:
2012/12/24
Diàleg
Fa poc vaig llegir sobre la vida de Galileu Galilei. Va ser una persona que va viure en un moment històric molt important: va ser dels primers a intentar trencar amb la visió geocèntrica i simplista del món per basar-se en l'experièntació i el mètode científic.
Una de les seves obres és importants s'anomena Diàleg. En aquella època encara no estava establert el mètode científic tal i com el coneixem actualment, i els científics tenien els seus mètodes particulars d'exposar les seves idees. Galileu va utilitzar el recurs del diàleg en diverses obres, on persones amb diferents punts de vista conversen entre ells per contrastar les seves visions del món.
En el llibre anomenat pròpiament Diàleg hi intervenen tres persones: Salviatti, Simplici i Sagredo. Salviatti representa les idees heliocèntriques innovadores, Simplici la visió clàssica aristotèlica geocèntrica i Sagredo la persona imparcial que modera i jutja en el debat.
Aquest llibre li va portar molts mals de cap i va ser el causant de la seva persecució política, que va acabar fent-li passar els últims anys de la seva vida sota arrest domiciliari.
La crítica que se li pot fer a Galileu és que el debat que mantenen les tres persones no és equilibrat, ja que Salviatti supera en recursos i coneixement a Simplici, i per tant el judici de Sagredo sempre resulta concloent cap al mateix punt de vista.
Una de les seves obres és importants s'anomena Diàleg. En aquella època encara no estava establert el mètode científic tal i com el coneixem actualment, i els científics tenien els seus mètodes particulars d'exposar les seves idees. Galileu va utilitzar el recurs del diàleg en diverses obres, on persones amb diferents punts de vista conversen entre ells per contrastar les seves visions del món.
En el llibre anomenat pròpiament Diàleg hi intervenen tres persones: Salviatti, Simplici i Sagredo. Salviatti representa les idees heliocèntriques innovadores, Simplici la visió clàssica aristotèlica geocèntrica i Sagredo la persona imparcial que modera i jutja en el debat.
Aquest llibre li va portar molts mals de cap i va ser el causant de la seva persecució política, que va acabar fent-li passar els últims anys de la seva vida sota arrest domiciliari.
La crítica que se li pot fer a Galileu és que el debat que mantenen les tres persones no és equilibrat, ja que Salviatti supera en recursos i coneixement a Simplici, i per tant el judici de Sagredo sempre resulta concloent cap al mateix punt de vista.
Do you speak English?
Reportatge molt interessant al 30 minuts sobre el nivell d'anglès de la societat espanyola-catalana.
El podeu trobar aquí:
http://www.tv3.cat/30minuts/reportatges/1864/
Un dels conceptes més interessants del reportatge és el del globish, que no coneixia.
El globish és un subconjunt de l'anglès que consta d'unes 1500 paraules i una part de la gramàtica. Formalitzat per JP Nerriere. Els autors el consideren el veritable idioma internacional ja que és la "caixa d'eines" necessària per a moure't pel món empresarial avui en dia.
La base del raonament és força intuïtiva: com és que ens entenem més fàcilment amb persones amb anglès no nadiu que amb persones amb l'anglès com a llengua mare? Perquè els primers i els darrers no utilitzen el mateix llenguatge: mentre que els darrers utilitzen l'anglès en tota la seva expansió, els primers n'utilitzen la part més estandaritzada i compartida també per nosaltres. Podem considrerar aquesta part de l'anglès com una llengua? Potser no, però si més no és un subconjunt molt interessant a fixar-nos-hi.
Altres idees interessants: sempre s'és a temps d'aprendre una nova llengua. el que no es pot aconseguir fàcilment és un bon accent.
El podeu trobar aquí:
http://www.tv3.cat/30minuts/reportatges/1864/
Un dels conceptes més interessants del reportatge és el del globish, que no coneixia.
El globish és un subconjunt de l'anglès que consta d'unes 1500 paraules i una part de la gramàtica. Formalitzat per JP Nerriere. Els autors el consideren el veritable idioma internacional ja que és la "caixa d'eines" necessària per a moure't pel món empresarial avui en dia.
La base del raonament és força intuïtiva: com és que ens entenem més fàcilment amb persones amb anglès no nadiu que amb persones amb l'anglès com a llengua mare? Perquè els primers i els darrers no utilitzen el mateix llenguatge: mentre que els darrers utilitzen l'anglès en tota la seva expansió, els primers n'utilitzen la part més estandaritzada i compartida també per nosaltres. Podem considrerar aquesta part de l'anglès com una llengua? Potser no, però si més no és un subconjunt molt interessant a fixar-nos-hi.
Altres idees interessants: sempre s'és a temps d'aprendre una nova llengua. el que no es pot aconseguir fàcilment és un bon accent.
2012/11/24
2012/09/14
Invertir en educació és rentable
Un estudi fet recentment prova que la inversió de l'estat en educació és rentable, situant-se entre un 5% i un 7% depenent del nivell d'estudis. És a dir, que per cada euro que l'estat inverteix en l'educació dels seus ciutadans li'n retornen un euro i cinc cèntims en forma d'increment per impostos, degut a majors salaris dels seus ciutadans, i estalvi en pagament d'atur, entre d'altres mesures.
Podeu llegir l'article aquí. Us el recomano.
Podeu llegir l'article aquí. Us el recomano.
2012/08/18
Sense contemplacions
Sense contemplacions. Prenem-ne nota.
La lliga escocesa és semblant a l'espanyola: hi ha dos clubs, el Celtic i el Rangers, tots dos de Glasgow, que es disputen la majoria de campionats i als que enfronta una gran rivalitat. Més o menys el què passa entre el Barça i el Madrid.
Resulta que el Rangers, degut a una mala gestió, ha acumulat un deute tan gran que s'ha vist abocat a declarar-se en concurs de creditors. Això ha provocat la dissolució de la societat i la refundació en una nova entitat.
La lliga escocesa, després d'un debat, va decidir que aquest equip no podia formar part de la primera divisió escocesa degut al mal exemple que ha donat, i l'ha "castigat" a jugar a la última divisió d'Escòcia, la Third Division. A la pràctica és la quarta divisió, ja que hi ha la Premier, la First, la Second i la Third.
El Rangers s'haurà d'apretar el cinturó, ha hagut de refer la plantilla i ara els bancs són molt més curosos a l'hora de deixar-li diners.
Però no només el Rangers n'ha sortit perjudicat. La lliga en general hi pot perdre molts diners: un dels principals atractius de la lliga escocesa són els partits entre el Rangers i el Celtic, que curiosament també s'anumenen "clàssics". El preu que es pagava pels drets televisius de la lliga escocesa estava influit en gran part per la possibilitat d'emetre aquests partits, i ara no es podrà fer durant uns anys. Això també afecta a d'altres patrocinadors, els quals saben que el ressò mediàtic de la lliga escocesa no serà el mateix durant unes temporades.
Al Rangers li queden tres anys de purgatori com a mínim (sempre, es clar, que no trobi alguna "drecera legal" amb la qual pugui ascendir més d'una divisió per temporada) tot i que li queda la possibilitat de guanyar la copa escocesa, anomenada Scottish League Cup, i així tingui la possibilitat d'accedir a alguna competició europea.
Em quedo amb l'exemple que ha donat al món la lliga escocesa al ser inflexible amb els clubs que no fan els deures i imposar un càstig rotund a un club, tot i saber que també hi pot perdre molts diners. Clarament sobreposen criteris ètics i morals per sobre d'altres coses.
Veurem el que passa aquí. Hi ha molts clubs que estan endeutats fins al capdamunt (fins i tot el Barça!). Serà curiós veure el càstig que se'ls imposa quan exploti la bombolla futbolística. Llavors podrem comparar.
Podeu llegir més informació a La Vanguardia, i a la Wikipedia, per exemple.
La lliga escocesa és semblant a l'espanyola: hi ha dos clubs, el Celtic i el Rangers, tots dos de Glasgow, que es disputen la majoria de campionats i als que enfronta una gran rivalitat. Més o menys el què passa entre el Barça i el Madrid.
Resulta que el Rangers, degut a una mala gestió, ha acumulat un deute tan gran que s'ha vist abocat a declarar-se en concurs de creditors. Això ha provocat la dissolució de la societat i la refundació en una nova entitat.
La lliga escocesa, després d'un debat, va decidir que aquest equip no podia formar part de la primera divisió escocesa degut al mal exemple que ha donat, i l'ha "castigat" a jugar a la última divisió d'Escòcia, la Third Division. A la pràctica és la quarta divisió, ja que hi ha la Premier, la First, la Second i la Third.
El Rangers s'haurà d'apretar el cinturó, ha hagut de refer la plantilla i ara els bancs són molt més curosos a l'hora de deixar-li diners.
Però no només el Rangers n'ha sortit perjudicat. La lliga en general hi pot perdre molts diners: un dels principals atractius de la lliga escocesa són els partits entre el Rangers i el Celtic, que curiosament també s'anumenen "clàssics". El preu que es pagava pels drets televisius de la lliga escocesa estava influit en gran part per la possibilitat d'emetre aquests partits, i ara no es podrà fer durant uns anys. Això també afecta a d'altres patrocinadors, els quals saben que el ressò mediàtic de la lliga escocesa no serà el mateix durant unes temporades.
Al Rangers li queden tres anys de purgatori com a mínim (sempre, es clar, que no trobi alguna "drecera legal" amb la qual pugui ascendir més d'una divisió per temporada) tot i que li queda la possibilitat de guanyar la copa escocesa, anomenada Scottish League Cup, i així tingui la possibilitat d'accedir a alguna competició europea.
Em quedo amb l'exemple que ha donat al món la lliga escocesa al ser inflexible amb els clubs que no fan els deures i imposar un càstig rotund a un club, tot i saber que també hi pot perdre molts diners. Clarament sobreposen criteris ètics i morals per sobre d'altres coses.
Veurem el que passa aquí. Hi ha molts clubs que estan endeutats fins al capdamunt (fins i tot el Barça!). Serà curiós veure el càstig que se'ls imposa quan exploti la bombolla futbolística. Llavors podrem comparar.
Podeu llegir més informació a La Vanguardia, i a la Wikipedia, per exemple.
2012/08/08
Sorbets d'estiu
- Què ha passat?
http://www.tv3.cat/videos/3854910
Em dec fer gran perquè cada vegada trobo més interessant el canal 33. I el programa Singulars d'en Jaume Barberà, fantàstic!
- Què ha de passar?
http://www.ara.cat/economia/BCE-preveu-contraccio-economica-leuro_0_752324880.html
- Una notícia esperançadora
http://www.nwrevistadereus.cat/societat/Els-supermercats-donaran-part-dels-aliments-frescos-que-ja-no-poden-vendre-a-persones-sense-recursos-econ%C3%B2mics/520/
Un exemple d'optimització de recursos, generació de feina, responsabilitat social i bona organització. Tant de bo funcioni i puguin exportar el model a altres indrets!
2012/06/30
Impagaments espanyols
Al llarg de la seva història, l'estat espanyol ha realitzat dotze impagaments de les seves obligacions. El següent escrit ho explica molt bé:
http://accionesdebolsa.com/las-quiebras-de-espana-algo-de-historia.html
http://accionesdebolsa.com/las-quiebras-de-espana-algo-de-historia.html
2012/06/15
No costa res fixar-s'hi una mica
Els resultats de la jornada d'avui de l'eurocopa publicats a la web de La Vanguardia:
El que em sorprèn d'aquesta imatge és la bandera d'Ucraïna. No és la correcta: els colors estan canviats, invertits. I així perd tot el sentit. Us ho explico fent una mica d'història.
Històricament, Ucraïna ha estat un país productor de cereals. Ja a l'antiga Grècia es considerava Ucraïna com el "graner de Grècia". Al llarg de molts segles el país va tenir una importància cabdal en el comerç de cereals. Era "el graner d'Europa".
Degut a això, la bandera ucraïnesa és ben simple: formada per dos colors, blau i groc. El blau representa el cel, mentre que el groc representa els camps de cereals. I, per tant, el color blau ocupa la franja superior, com tot cel, mentre que el groc ocupa la part inferior, com tot camp de blat. La wikipedia ho explica: http://es.wikipedia.org/wiki/Bandera_de_Ucrania.
M'agraden les coses senzilles. En aquest cas, trobo que l'elecció de la bandera té una lògica històrica impecable, és senzilla, i a més no fa referència ni a victories ni derrotes bèl·liques ni res semblant. Llàstima que a vegades ho compliquem tot innecessàriament.
Per acabar, una foto. Aquesta és la bandera correcta!
Històricament, Ucraïna ha estat un país productor de cereals. Ja a l'antiga Grècia es considerava Ucraïna com el "graner de Grècia". Al llarg de molts segles el país va tenir una importància cabdal en el comerç de cereals. Era "el graner d'Europa".
Degut a això, la bandera ucraïnesa és ben simple: formada per dos colors, blau i groc. El blau representa el cel, mentre que el groc representa els camps de cereals. I, per tant, el color blau ocupa la franja superior, com tot cel, mentre que el groc ocupa la part inferior, com tot camp de blat. La wikipedia ho explica: http://es.wikipedia.org/wiki/Bandera_de_Ucrania.
M'agraden les coses senzilles. En aquest cas, trobo que l'elecció de la bandera té una lògica històrica impecable, és senzilla, i a més no fa referència ni a victories ni derrotes bèl·liques ni res semblant. Llàstima que a vegades ho compliquem tot innecessàriament.
Per acabar, una foto. Aquesta és la bandera correcta!
2012/05/19
Actius de la banca espanyola a juny 2012
Extret de La Vanguardia amb font el Banc d'Espanya (20/05/2011)
En negreta estan els actius que preocupen més a l'estranger:
| TOTAL ACTIUS BANCA ESPANYOLA | 3,438,000 | ||||
| Crèdits en empreses i famílies | 1,763,000 | ||||
| Empreses | 944,000 | ||||
| Crèdits promotors | 298,000 | ||||
| Indústria | 143,000 | ||||
| Construcció | 98,000 | ||||
| Serveis i agricultura | 405,000 | ||||
| Hipoteques compra habitatge | 656,000 | ||||
| Crèdits al consum | 38,000 | ||||
| Altres | 125,000 | ||||
| Crèdits administracions públiques | 91,000 | ||||
| Crèdits a l'exterior | 240,000 | ||||
| Deute públic i privat | 460,000 | ||||
| Tresor i deute autonòmic | 230,000 | ||||
| Bons d'empreses | 90,000 | ||||
| Bons de bancs | 74,000 | ||||
| Bons estrangers | 65,000 | ||||
| Accions i participacions | 261,000 | ||||
| Mercat interbancari | 240,000 | ||||
| D'altres | 383,000 |
En negreta estan els actius que preocupen més a l'estranger:
- Crèdits a promotors. Estan dividits en tòxics i no tòxics (aproximadament la meitat dels actius són tòxics i l'altra meitat no). La banca ha de provisionar tant per aquests actius.
- Tresor i deute autonòmic. L'increment de la prima de risc fa que sigui més complicat per a la banca col·locar aquests actius, a no ser que esperin al venciment on llavors no es comptabilitzerien pèrdues. També hi ha el risc que hi hagi una quita d'aquests actius
- Hipoteques compra habitatge. Amb 4 milions i mig d'aturats, a les institucions anglosaxones els sorprèn que no es considerin actius de risc i que no es prenguin mesures. Actualment entre un 3% i un 5% d'aquests actius són problemàtics.
2012/05/10
2012/05/04
Històries del tren
Dedicat a tots els que preferim el tren a l'autobús
Cada diumenge quan agafo el tren em fixo en un detall i penso que ho he d'escriure. Ara me n'he recordat i aprofito per deixar-ho escrit.
Per megafonia s'anuncia alguna cosa semblant a el següent:
Pròxima circulació tren amb destinació L'Hospitalet. NO PARA a
Balenyà-Tona-Seva, Balenyà-Els Hostalets, Centelles, St. Martí de Centelles, Figaró, Les Franqueses del Vallès, Sta. Perpètua de Mogoda, Montcada Ripollet i Montcada Bifurcació.
Efectivament, aquest tren para a 11 estacions i no para a les 9 del paràgraf anterior. I fins fa poc la diferència era encara més ajustada, ja que el tren parava a 10 estacions i no parava a 9 (després van afegir-hi la parada de La Sagrera), i l'anunci per megafonia era el mateix.
M'he fixat que en altres rutes que en comptes d'anunciar les parades en les que NO PARA el tren anuncien les parades en les que PARA. La meva suposició és que apliquen el següent raonament (o algorisme):
Ara bé, a mi em sembla que anunciar les parades en les que NO PARA el tren genera confusió. Algun cop que he marxat de viatge a l'estranger m'he trobat esperant un tren sense estar segur de si era el que volia agafar o no. Sentir per megafonia el nom de la parada a la qual volia anar em donava una certa tranquil·litat. I, quan ho reflexiono, no sé si el meu coneixement de la llengua estrangera hauria estat prou acurat com per poder diferenciar si per megafonia es deia l'equivalent a "PARA" o a "NO PARA".
A on vull arribar és que em sembla ben clar que si hi ha un tren (o el que sigui) que fa una ruta i no para a un parell o tres de llocs té tot el sentit que per megafonia es digui Aquest és el tren que va a tal lloc, i no para a tal i tal altres. Però en el moment que et comences a embolicar en una llarga llista d'estacions crec que és molt millor dir les estacions on para, prescindint de si n'hi ha més en les que es para o bé si n'hi ha més que no. Potser no és el més eficient, però almenys no genera confusió. O no?
Cada diumenge quan agafo el tren em fixo en un detall i penso que ho he d'escriure. Ara me n'he recordat i aprofito per deixar-ho escrit.
Per megafonia s'anuncia alguna cosa semblant a el següent:
Pròxima circulació tren amb destinació L'Hospitalet. NO PARA a
Balenyà-Tona-Seva, Balenyà-Els Hostalets, Centelles, St. Martí de Centelles, Figaró, Les Franqueses del Vallès, Sta. Perpètua de Mogoda, Montcada Ripollet i Montcada Bifurcació.
Efectivament, aquest tren para a 11 estacions i no para a les 9 del paràgraf anterior. I fins fa poc la diferència era encara més ajustada, ja que el tren parava a 10 estacions i no parava a 9 (després van afegir-hi la parada de La Sagrera), i l'anunci per megafonia era el mateix.
M'he fixat que en altres rutes que en comptes d'anunciar les parades en les que NO PARA el tren anuncien les parades en les que PARA. La meva suposició és que apliquen el següent raonament (o algorisme):
- Si hi ha menys parades en les que NO PARA el tren, anunciarem aquestes per megafonia.
- Si hi ha menys o igual nombre de parades en les que PARA el tren, anunciarem aquestes per megafonia.
Ara bé, a mi em sembla que anunciar les parades en les que NO PARA el tren genera confusió. Algun cop que he marxat de viatge a l'estranger m'he trobat esperant un tren sense estar segur de si era el que volia agafar o no. Sentir per megafonia el nom de la parada a la qual volia anar em donava una certa tranquil·litat. I, quan ho reflexiono, no sé si el meu coneixement de la llengua estrangera hauria estat prou acurat com per poder diferenciar si per megafonia es deia l'equivalent a "PARA" o a "NO PARA".
A on vull arribar és que em sembla ben clar que si hi ha un tren (o el que sigui) que fa una ruta i no para a un parell o tres de llocs té tot el sentit que per megafonia es digui Aquest és el tren que va a tal lloc, i no para a tal i tal altres. Però en el moment que et comences a embolicar en una llarga llista d'estacions crec que és molt millor dir les estacions on para, prescindint de si n'hi ha més en les que es para o bé si n'hi ha més que no. Potser no és el més eficient, però almenys no genera confusió. O no?
2012/04/05
Mapes
L'Atles Català és el mapa cartogràfic català més important de l'edat mitjana, fet segurament el 1375 pel jueu mallorquí Abraham Cresques.
La qualitat dels seus dibuixos i complements cobreix de sobres la falta d'informació geogràfica d'algun dels mapes que s'hi dibuixen.
Podeu llegir-ne més informació a la Wikipedia, i un dels mapes el podeu veure ampliat aquí.
Enllaço també amb el mapa celeste més cèlebre del segle XVII i, per alguns, el més bonic de tots els atles celestes. Hatmonia Macrocosmica, d'Andreas Cellarius.
Podeu veure la informació de la Wikipedia, i les pàgines les podeu veure en aquesta web.
La qualitat dels seus dibuixos i complements cobreix de sobres la falta d'informació geogràfica d'algun dels mapes que s'hi dibuixen.
Podeu llegir-ne més informació a la Wikipedia, i un dels mapes el podeu veure ampliat aquí.
Enllaço també amb el mapa celeste més cèlebre del segle XVII i, per alguns, el més bonic de tots els atles celestes. Hatmonia Macrocosmica, d'Andreas Cellarius.
Podeu veure la informació de la Wikipedia, i les pàgines les podeu veure en aquesta web.
Museus des de casa
No és el mateix que veure les obres al seu museu original, però Google ha tret Google Art Project, una web que recull les obres més importants d'alguns dels museus més importants del món. Entre ells hi ha el MNAC.
Podeu veure-ho a la web http://www.googleartproject.com/
Podeu veure-ho a la web http://www.googleartproject.com/
2012/03/29
Els avantatges de ser tímid a l'empresa
La notícia completa la podeu llegir a La Vanguardia, per exemple.
Bàsicament el que explica és que s'han començat a reivindicar els valors de la timidesa i la discreció a l'empresa. Segons diu, les persones les quals els posseeixen saben escoltar i compten amb la capacitat de reflexionar profundament i evitar la presa de decisions a la primera de canvi.
A més, actualment disposem del correu electrònic i altres eines que ajuden a combatre els inconvenients de ser reservat.
Bàsicament el que explica és que s'han començat a reivindicar els valors de la timidesa i la discreció a l'empresa. Segons diu, les persones les quals els posseeixen saben escoltar i compten amb la capacitat de reflexionar profundament i evitar la presa de decisions a la primera de canvi.
A més, actualment disposem del correu electrònic i altres eines que ajuden a combatre els inconvenients de ser reservat.
2012/02/14
2012/01/13
Cursos online
Hi ha diversos llocs que ofereixen cursos i materials d'Informàtica online.
Recomano els cursos de la universitat de Stanford.
En aquesta pàgina hi ha materials online: Openclassroom.
Aquí hi ha un llistat de cursos als que us podeu apuntar: http://www.ml-class.org/course/auth/welcome.
Recomano els cursos de la universitat de Stanford.
En aquesta pàgina hi ha materials online: Openclassroom.
Aquí hi ha un llistat de cursos als que us podeu apuntar: http://www.ml-class.org/course/auth/welcome.
2012/01/12
Alemanya col·loca deute a interès negatiu
Crec que és un fet remarcable i per això vull deixar-ho escrit al blog.
Alemanya cobra perquè li deixin diners! És a dir, per cada 100€ que li deixen només n'ha de tornar 99.99, aproximadament.
La notícia està aquí:
http://www.eleconomista.es/mercados-cotizaciones/noticias/3654855/01/12/Alemania-coloca-letras-a-6-meses-con-rendimiento-negativo.html
Alemanya cobra perquè li deixin diners! És a dir, per cada 100€ que li deixen només n'ha de tornar 99.99, aproximadament.
La notícia està aquí:
http://www.eleconomista.es/mercados-cotizaciones/noticias/3654855/01/12/Alemania-coloca-letras-a-6-meses-con-rendimiento-negativo.html
Subscriure's a:
Missatges (Atom)