Els amics més esperats de l'estiu

Ja són aquí. Son els primers en arribar. Fins i tot arriben abans de les vacances. I no són els veïns del costat de casa, no. Són els insectes estiuencs, i especialment els mosquits. Aquests animalets petits i alats que et deixen el cos ben granissat quan poden. I amb aquell brunzit suau que fan a la nit si estan a l'habitació...
Cada estiu repeteixo la mateixa cerimònia: anar a comprar un recanvi per a l'aparell protector dels mosquits. Potser fins i tot em sortiria més a compte comprar un aparell nou d'aquests que protegeixen a vint o trenta metres de distància. L'any que ve potser ho faré.
El pitjor moment és quan a la nit en sents un a l'habitació. Perquè mira, si n'hi ha un però no el sents doncs et pica però almenys et deixa dormir. Però si has tingut la mala sort de sentir-lo... Llavors ja no pots dormir fins que el mates. I aquí comença un gran problema.
- És de nit. L'altra gent està dormint. L'assassinat ha de ser silenciós.
- I net. No és bona manera estampar-lo contra la paret.
- Segur que estarà en un lloc alt. Necessites una cadira, una taula o un lloc semblant per pujar-hi.
- No pots fallar. Què hi ha pitjor que un mosquit enfadat?
Amb totes aquestes condicions l'execució ha de ser precisa. Normalment fallo en el primer intent, faig soroll i el deixo estampat a la paret després de moure una cadira. I perdo un quart més buscant-lo de nou fins que el trobo.
En el segon o tercer intent normalment ho aconsegueixo. Ja puc dormir tranquil! Bona nit!
Espera! I si n'hi havia dos?

Una idea

Avui mentre estava esmorzant he tingut una idea. M'he fixat que molta gent, mentre esmorza, té per costum llegir el que posa l'envàs dels cereals, suposo que llegint la informació nutricional, el menjar recomanat per a cada dia o alguna cosa així. De fet jo també ho he fet, i moltes vegades.
La idea que he tingut és que es podria aprofitar l'envàs dels cereals per llegir, però alguna cosa més interessant que la informació nutricional. No vull pas dir que la informació nutricional dels cereals no sigui important, però hi ha coses més interessants per llegir. En concret pensava en les noticies del dia.
Alguna vegada he provat, tot esmorzant, de llegir el diari. No em funciona. El diari és massa gran i l'has de posar en diagonal, de manera que ocupa gran part de la taula d'esmorzar, que està plena: el colacao, el cafè, el pa torrat, la melmelada... És molt incòmode.
Aprofitar la coberta del paquet de cereals per llegir les notícies potser seria una bona idea. Els diaris podrien afegir, entre els seus suplements, un fulletó d'una pàgina (adhesiu per darrera, per exemple) que es digués d'alguna manera com Suplement matinal i que contingués un resum del més destacat del dia. Més o menys m'ho imagino així:
Potser la idea tindria èxit, qui sap.

P.S. Es nota que estic de vacances!
Algun dia parlaré de la idea del paraigües quadrat

El grajo presumido

Se jactaba un negro grajo

de ser un gran personaje,

y exigía el homenaje

de un gracioso renacuajo.

- ¡Ave soy de alto plumaje!

-graznaba con desparpajo-.

No hay grulla que me aventaje,

ni grillo ni escarabajo.

Y el renacuajo granuja
esgrimiendo un estropajo
que le regaló una bruja,
frególe la lengua al grajo.

Gritándole con coraje
en su grave voz de bajo:
- ¡Grosero fue tu lenguaje!
¡Calla, por siempre, espantajo!

Carmen Santonja

La semifinal de Copa Barça - Getafe

Primer acte: Barça 5 - Getafe 2
Dimecres 18 d'abril.
El Barça, eliminat ja de la Copa d'Europa després de jugar una igualada semifinal contra el Liverpool, i líder amb un petit marge a la lliga, juga el partit d'anada de la semifinal de copa. El partit és espectacular: acaba 5 a 2 amb un golàs de Messi comparat des del primer moment amb el que va fer Maradona al mundial del 86 contra Anglaterra (la comparació és encertada ja que els dos gols són pràcticament iguals), L'ambient que respira el barcelonista és d'absoluta eufòria: Tenim els tres millors davanters del món, sóm el millor club del món, el més solidari (tot i que paguem mils de milions als nostres jugadors), i el que fa millor joc.
Ja es parla de la final, que serà contra el Sevilla, el segon classificat a la lliga (revenja de la supercopa de principi de temporada?), i es planteja la pregunta de si és una bona temporada guanyar lliga i copa (que sobrats que anem no?).
També es comencen a donar consells de com ha de ser el repartiment de les entrades de cara a la final per tal de no repetir els errors de l'any passat (està bé la organització, potser massa aviat?).


Segon acte: Getafe 4 - Barça 0
Dijous 10 de maig.
Avui es juga el tràmit de la volta de la copa. Com que estem centrats en la lliga, hem deixat en Messi a Barcelona perquè descansi i prepari els pròxims partits.
Fa mandra haver d'anar a Madrid a jugar un partit com aquest que no ens aportarà res de nou, ja que estem pràcticament classificats.
La primera part acaba 2 a 0. Compte! Bé, encara tenim l'eliminatòria a favor. Mitja part.
Comença la segona part. A veure si s'hi fan més ara. De moment no fa massa bona pinta el partit.
3 a 0. Carai aquests del Getafe. Mmm, espera, amb 3 a 0 no estem eliminats? Sí, clar, que a Barcelona vam quedar 5 a 2! Ostres tu, Ronaldinho, Eto'o, quisigui, marqueu un gol, eh? No fotem, que la final és al Bernabeu i la Lliga... ai la lliga, tan bé com anàvem fa unes setmanes i ara tenim el Madrid a 2 punts (ai el Madrid, ai el Madrid, que si aquest any guanya la lliga amb l'equip que té ja podem plegar tots).
Quèèè? 4 a 0? De veritat? Ostres, doncs ara n'hem de fer 2! Impossible, només falten 10 minuts.
Final. Se senten petards a Barcelona. Decepció. Escolto la ràdio, no diuen res interessant, ara resulta que la copa no era un trofeu important i que fins i tot és millor que haguem quedat eliminats. Espera, vaig a plorar una mica. A veure què diuen l'As i el Marca.


















Ho trobo fantàstic. Avui és un gran dia pel Madrid. El Barça també té grans dies quan perd el Madrid. Ho hem d'acceptar i no donar-hi més voltes. El futbol no deixa de ser això, futbol i prou.

Roma

Aquest cap de setmana, el meu pare, el meu tiet i jo mateix hem anat a Roma. Dit i fet. Vam reservar uns vols d'avió amb la companyia ryanair. Tot ha anat fantàsticament bé. Ni un problema.
Hem tingut temps de fer una visita molt bàsica de la ciutat, però els monuments més importants els hem vist tots: Colisseu, Església de Sant Pere, Piazza Spagna...
A mi m'ha agradat molt, crec que no podia anar millor. Ens hem fet uns tips de caminar amunt i avall per la ciutat... Però és que si hi vas pocs dies i no ho fas així no aprofites el viatge.
A més, això de viatjar pel teu compte és tota una experiència. Arribes a l'aeroport, has d'agafar un autobús que et porta no-saps-on, i llavors espavila't per arribar a l'hotel! Nosaltres hem tingut la sort que l'hotel era molt a prop de l'estació d'autobusos i no hem perdut massa temps anant a portar i agafar les maletes.
Ho recomano a tothom que pugui: visiteu Roma! La ciutat és molt maca, hi ha de tot, monuments, llocs per passejar, llocs amb molta gent on anar a passar l'estona... Una ciutat molt especial.

Vacances

Dijous de la setmana passada vaig acabar els examens. Oficialment es pot dir que estic de vacances! Això de tenir vacances a mig gener és una cosa ben estranya! Aquest any tinc dues setmanetes. Algun any havia arribat a tenir un més! És millor així, amb dues setmanetes n'hi ha de sobres!
A més, com que el quatrimestre m'ha anat encara són més merescudes aquestes vacances.
Com que tampoc hi ha massa coses a fer per vacances ens hem animat amb el meu pare i el meu tiet i ens n'anirem a Roma el cap de setmana que ve. Hem comprat uns bitllets per Ryanair (força bé de preu) i hem reservat un hotel. En principi, si les boires ens acompanyen, marxarem dissabte que ve.