Aquest escrit és un petit homenatge a totes aquelles persones sense les quals hi hauria moltes coses que no es farien. Són persones que no esperen res a canvi, que entreguen el seu temps lliure perquè algunes activitats es duguin a terme. Gent que s'ha de passar tardes organitzant, trucant, decidint, comprant, fitxant... Gent sense la qual equips de futbol, bàsquet, i esports en general, corals, associacions, esplais, revistes, sopars, excursions, trobades, i moltes altres activitats no es podrien fer.A elles dedico aquest missatge, perquè segueixin fent la feina que fan amb la mateixa dedicació que ho estan fent o ho han fet en el passat. I és que, tal com deia el meu avi, davant de tot carro hi ha un burro que en tira.
3 comentaris:
Brillant, magnific, extraordinari.
Senzill, meravellós exquisit.
molt gran miquel!!!
al lanzarote, el burro principal és en jordi. el burro del blog sóc jo (en campro també una mica)
però ser burro mola
per cert no sabia que l'spam ja havia arribat als comentaris del blog
fins aviat miquel!!!
Molt bon comentari Miquel. El problema es que la majoria s'estima més anar a dalt del carro.
Publica un comentari a l'entrada