Hi passarà un gat?

El problema és el següent: Suposem que tenim una corda molt llarga amb la que donem la volta a la Terra formant una circumferència. Suposem també que no ens sobra gens de corda, es a dir, la corda està tensa i enganxada al terra.
Ara fem el mateix però amb una corda que té un metre més de longitud. Suposem, com abans, que la corda forma una circumferència, és a dir, que està igualment distribuida al voltant de tota la Terra.

Pregunta
Amb l'espai que hi haurà ara entre la corda i el terra, hi podà passar un gat?

Resposta
Sí, sempre que el gat no sigui enorme. Vegem amb formuletes el resultat.
Anomenem L a la longitud de la corda i R al radi de la Terra i Q al radi de la nova circumferència. Llavors

L=2*Pi*R+1=2*Pi*Q

i per tant

Q=R+1/(2*Pi)

d'on obtenim que la distància de la corda al terra serà 1/(2*Pi) metres, aproximadament uns 16 centímetres.
Per tant, un gat normal no tindrà cap problema per passar entre la corda i el terra.

Examens, examens, examens

Ja som al 2008, any de traspàs, de Jocs Olímpics, d'eleccions americanes... Però el que m'ocupa a mi són els examens. Aquest gener en tinc tres. Començaré amb el d'Anàlisi Complexa la setmana vinent, continuaré amb el d'Àlgebra Abstracta i el de Mètodes 2 la setmana següent i acabaré amb el de Complexitat l'altra setmana. Espero que passin aviat i que em vagin bé.
També espero escriure més sovint en el blog a partir d'ara. A veure si el 2008 és un bon any en aquest sentit. També en els altres, es clar!

Els amics més esperats de l'estiu

Ja són aquí. Son els primers en arribar. Fins i tot arriben abans de les vacances. I no són els veïns del costat de casa, no. Són els insectes estiuencs, i especialment els mosquits. Aquests animalets petits i alats que et deixen el cos ben granissat quan poden. I amb aquell brunzit suau que fan a la nit si estan a l'habitació...
Cada estiu repeteixo la mateixa cerimònia: anar a comprar un recanvi per a l'aparell protector dels mosquits. Potser fins i tot em sortiria més a compte comprar un aparell nou d'aquests que protegeixen a vint o trenta metres de distància. L'any que ve potser ho faré.
El pitjor moment és quan a la nit en sents un a l'habitació. Perquè mira, si n'hi ha un però no el sents doncs et pica però almenys et deixa dormir. Però si has tingut la mala sort de sentir-lo... Llavors ja no pots dormir fins que el mates. I aquí comença un gran problema.
- És de nit. L'altra gent està dormint. L'assassinat ha de ser silenciós.
- I net. No és bona manera estampar-lo contra la paret.
- Segur que estarà en un lloc alt. Necessites una cadira, una taula o un lloc semblant per pujar-hi.
- No pots fallar. Què hi ha pitjor que un mosquit enfadat?
Amb totes aquestes condicions l'execució ha de ser precisa. Normalment fallo en el primer intent, faig soroll i el deixo estampat a la paret després de moure una cadira. I perdo un quart més buscant-lo de nou fins que el trobo.
En el segon o tercer intent normalment ho aconsegueixo. Ja puc dormir tranquil! Bona nit!
Espera! I si n'hi havia dos?

Una idea

Avui mentre estava esmorzant he tingut una idea. M'he fixat que molta gent, mentre esmorza, té per costum llegir el que posa l'envàs dels cereals, suposo que llegint la informació nutricional, el menjar recomanat per a cada dia o alguna cosa així. De fet jo també ho he fet, i moltes vegades.
La idea que he tingut és que es podria aprofitar l'envàs dels cereals per llegir, però alguna cosa més interessant que la informació nutricional. No vull pas dir que la informació nutricional dels cereals no sigui important, però hi ha coses més interessants per llegir. En concret pensava en les noticies del dia.
Alguna vegada he provat, tot esmorzant, de llegir el diari. No em funciona. El diari és massa gran i l'has de posar en diagonal, de manera que ocupa gran part de la taula d'esmorzar, que està plena: el colacao, el cafè, el pa torrat, la melmelada... És molt incòmode.
Aprofitar la coberta del paquet de cereals per llegir les notícies potser seria una bona idea. Els diaris podrien afegir, entre els seus suplements, un fulletó d'una pàgina (adhesiu per darrera, per exemple) que es digués d'alguna manera com Suplement matinal i que contingués un resum del més destacat del dia. Més o menys m'ho imagino així:
Potser la idea tindria èxit, qui sap.

P.S. Es nota que estic de vacances!
Algun dia parlaré de la idea del paraigües quadrat

El grajo presumido

Se jactaba un negro grajo

de ser un gran personaje,

y exigía el homenaje

de un gracioso renacuajo.

- ¡Ave soy de alto plumaje!

-graznaba con desparpajo-.

No hay grulla que me aventaje,

ni grillo ni escarabajo.

Y el renacuajo granuja
esgrimiendo un estropajo
que le regaló una bruja,
frególe la lengua al grajo.

Gritándole con coraje
en su grave voz de bajo:
- ¡Grosero fue tu lenguaje!
¡Calla, por siempre, espantajo!

Carmen Santonja