L'altre dia vaig topar-me amb un problema d'aquells que la resposta no és la que sembla a primera vista. És el següent.
Se suposa que hi ha tres tiradors. El primer d'ells és molt bo, té un percentatge d'encert del 100%. On posa l'ull posa la bala. El segon no ho és tant, té una efectivitat del 50%. El tercer és el més dolent de tots, només encerta en un de cada tres tirs que fa, el 33%.
Aquests tres tiradors es troben enfrontats en un duel on, alternativament s'hauran d'anar disparant. Primer començarà un, després l'altre, després l'altre, un altre cop el primer, etc.
Per donar opcions a tots, es decideix que l'ordre serà el següent: primer dispararà el pistoler més dolent (el del 33%), després el mitjà (el del 50%) i finalment el més bo (el del 100%). En cas que hi hagi més rondes es repetirà l'ordre.
Pregunta
Suposem que nosaltres som els consellers/amics del tirador més dolent (el del 33%). Què li hem d'aconsellar que faci en el seu tir? Disparar contra el més bo? Contra el mitjà?
...
...
...
...
Resposta
Disparar contra el més bo oi? Té una cosa millor a fer: FALLAR. Fixem-nos-hi.
Si dispara contra el més bo i el mata, llavors el mitjà el dispararà a ell, amb un 50% de possibilitats de morir.
Si dispara contra el mitjà i el mata encara és pitjor, ja que llavors el més bo el matarà segur.
En canvi, si falla (expressament o no, però és més fàcil fer-ho expressament) llavors el torn passa al mitjà. Aquest dispararà contra el més bo (òbviament). Si el mata llavors el nostre tirador té la possibilitat de sortir viu del duel, ja que efectua el següent tir (33% de possibilitats). Si el mitjà falla, llavors el torn passa al més bo. Aquest clarament matarà el mitjà i igualment el nostre amic tirador tindrà la possibilitat de sortir-ne viu si encerta en el següent tir.
En tots dos casos la situació és sensiblement millor que si dispara contra un dels dos pistolers i el mata.
De tota manera, la millor solució seria solucionar les coses amb una conversa i estalviar-se haver de fer servir les armes :-)
2008/10/12
2008/07/21
Les 24 hores de Sant Julià (sisè any)
Abans d'escriure les línies que venen a continuació m'he rellegit el que vaig escriure aquí mateix ara fa dos anys, en la quarta participació que feiem a les 24 hores. He quedat parat de les semblances que hi ha entre aquell escrit i la nostra actuació d'aquest any. L'escrit el podeu veure aquí.
Poques coses més puc afegir, no som un gran equip i ens apuntem al torneig per passar-ho bé. Aquest cop, passar-nos ho bé ho hem aconseguit. Ara ens queda pendent convertir-nos en un bon equip. Però això, de ben segur, ens costarà una mica més.
Semblances i diferències amb l'actuació de fa dos anys:
Semblances
Poques coses més puc afegir, no som un gran equip i ens apuntem al torneig per passar-ho bé. Aquest cop, passar-nos ho bé ho hem aconseguit. Ara ens queda pendent convertir-nos en un bon equip. Però això, de ben segur, ens costarà una mica més.
Semblances i diferències amb l'actuació de fa dos anys:
Semblances
- Els equipatges son els mateixos.
- Bona part dels jugadors de l'equip som els mateixos.
- Hem passat alguna ronda.
- Hem tornat a jugar contra el Calldetenes (i ens ha tornat a apallissar).
- He tornat a marcar un gol.
- Hem tingut bons horaris (el partit de la nit va ser a les 8:00 del matí de diumenge).
- Només hem passat una ronda (ens ha eliminat el campió, el Centelles).
- Hem comptat amb dos porters (tots dos molt bons) i nous jugadors (també molt bons).
- Aquest any ha anat tot fantàsticament bé.
- Lligueta: derrota 2-8 contra els caps de sèrie, victòria 7-1 contra un equip que anaven beguts i derrota 0-4 a l'últim partit. Hem passat com a quart millor tercer (és a dir, hem set l'últim dels equips que es classifiquen).
- Eliminatòria: derrota 1-15 contra l'equip campió de la competició.
2008/07/15
Uns dies a Itàlia
Amb la coral de Centelles, la setmana passada vam anar a passar uns dies a Itàlia. Van ser uns dies fantàstics en que vam poder fer turisme, cantar i riure molt.
Arribàrem el dijous. Bé, més aviat vaig arribar dijous perquè la majoria de la coral van marxar un dia abans i van tornar un dia més tard. Només arribar, a les 9 del vespre, el director ja ens va citar per un assaig a 2 quarts de 10 a Vedelago, un poble de 6000 habitants. La coral d'aquest poble era l'amfitriona del nostre viatge i es van portar molt bé amb nosaltres. Fantàsticament bé.
El divendres vam fer turisme per un poblet medieval. També vaig aprofitar per matricular-me de les assignatures que faré l'any que vé (quina fardada dir que m'he matriculat des d'Itàlia!). Al vespre teníem el primer concert. A Vedelago i a l'aire lliure.
El dissabte ens van oferir una visita a la ciutat de Treviso. No tant coneguda com Venècia, ens va sorprendre. A la nit el segon concert del viatge, aquest cop a l'església de Vedelago i cantant conjuntament amb la coral Vedelagüiana.
Diumenge vam cantar a la missa de la catedral de Pàdua, de sant Antoni de Pàdua. Va ser impressionant. I el dilluns, el dia que ja vam marxar, cantàrem a la missa de la catedral de Venècia!
Van ser uns dies molt especials en els que vam passar molt bons moments. Queda pendent que la coral de Vedelago vinguin a tornar-nos la visita.
Entre cançons, menjars, cotxes llogats, carburantes, vanos Sorpresa sorpresa, camel bags, llops, albergs... vam passar uns increïbles dies en terres italianes.
Arribàrem el dijous. Bé, més aviat vaig arribar dijous perquè la majoria de la coral van marxar un dia abans i van tornar un dia més tard. Només arribar, a les 9 del vespre, el director ja ens va citar per un assaig a 2 quarts de 10 a Vedelago, un poble de 6000 habitants. La coral d'aquest poble era l'amfitriona del nostre viatge i es van portar molt bé amb nosaltres. Fantàsticament bé.
El divendres vam fer turisme per un poblet medieval. També vaig aprofitar per matricular-me de les assignatures que faré l'any que vé (quina fardada dir que m'he matriculat des d'Itàlia!). Al vespre teníem el primer concert. A Vedelago i a l'aire lliure.
El dissabte ens van oferir una visita a la ciutat de Treviso. No tant coneguda com Venècia, ens va sorprendre. A la nit el segon concert del viatge, aquest cop a l'església de Vedelago i cantant conjuntament amb la coral Vedelagüiana.
Diumenge vam cantar a la missa de la catedral de Pàdua, de sant Antoni de Pàdua. Va ser impressionant. I el dilluns, el dia que ja vam marxar, cantàrem a la missa de la catedral de Venècia!
Van ser uns dies molt especials en els que vam passar molt bons moments. Queda pendent que la coral de Vedelago vinguin a tornar-nos la visita.
Entre cançons, menjars, cotxes llogats, carburantes, vanos Sorpresa sorpresa, camel bags, llops, albergs... vam passar uns increïbles dies en terres italianes.
2008/05/17
Homenatge a tots els burros que tiren de carros
Aquest escrit és un petit homenatge a totes aquelles persones sense les quals hi hauria moltes coses que no es farien. Són persones que no esperen res a canvi, que entreguen el seu temps lliure perquè algunes activitats es duguin a terme. Gent que s'ha de passar tardes organitzant, trucant, decidint, comprant, fitxant... Gent sense la qual equips de futbol, bàsquet, i esports en general, corals, associacions, esplais, revistes, sopars, excursions, trobades, i moltes altres activitats no es podrien fer.A elles dedico aquest missatge, perquè segueixin fent la feina que fan amb la mateixa dedicació que ho estan fent o ho han fet en el passat. I és que, tal com deia el meu avi, davant de tot carro hi ha un burro que en tira.
2008/05/15
L'últim partit del Descansa
He arribat a 3/4 de 4 davant del poliesportiu. No hi havia ningú encara. En dos o tres minuts ha arribat l'Albert. Ja érem dos. Només en faltaven tres més. Al cap de pocs minuts ha arribat el trident de la generació '89: l'Oriol, l'Arnau i l'Adrià. Però l'Arnau estava lesionat i no podia jugar. Érem quatre, per tant, però ja sabia que en Jordi vindria. Ha arribat un o dos minuts després. Ara ja podíem jugar.
Problema: ens faltava porter. En Sebu ja va avisar-nos que no podria venir. Hem decidit que faríem de porter entre tots, una estoneta cadascú. El capità de l'equip, en Campro, no ens ha pogut acompanyar per motius estudiantils (examens), i l'Enric tampoc ha pogut venir. Comptàvem, però, amb un espectador de luxe: l'Arnau, que amb els seus ànims incessants :-) des de la banda ens ha animat al llarg de tot el partit, contrarrestrant la claca que feien els tres o quatre seguidors que portava l'altre equip.
El partit era a les 4. Un cop canviats i escalfats hem saltat a la pista. La central. El cinc inicial era (òbviament) el format per Adrià, Albert, Jordi, Miquel i Oriol. L'Oriol ha començat a la porteria.
El partit s'ha iniciat molt bé per a nosaltres: al primer minut he marcat el primer gol després d'una jugada amb uns quants rebots. Poc després, en Jordi ha fet el segon. Tot anava rodat. L'Albert ha aconsegit el tercer. I el Prosikitos, l'equip rival, ha demanat el primer temps mort del partit. Guanyàvem 3 a 0, què més podíem demanar?
Però nosaltres som com el Barça: tal com ha dit en Jordi, ni guanyant 3 a 0 podem confiar-nos ja que en pocs minuts ens poden donar la volta al marcador. Després del temps mort els Prosikitos
han presionat molt i han aconseguit dos gols. També hem canviat de porter, m'hi he posat jo en el lloc de l'Oriol. Només guanyàvem d'un i hem demanat un temps mort. Ha resultat prou, ja que després hem aconseguit dos gols més, marcats per l'Albert i l'Adrià. Llavors l'àrbitre ha xiulat la mitja part. Guanyàvem 5 a 2. Resultat fantàstic.
Després del descans, o potser una mica abans i tot, en Jordi m'ha substituït com a porter. L'inici de la segona part ha estat força igual que el de la primera. Hi ha hagut un intercanvi de gols fins que ens hem avançat de quatre o cinc. Han marcat l'Adrià i l'Albert, que s'han fet un tip de marcar gols (Albert, ara sí que sortiràs a la classificació de golejadors!). Però els rivals han demanat el seu temps mort i els ha resultat, ja que han reduït les diferències fins a posar-se només a un gol. En aquell moment hem demanat nosaltres la pausa, i també ens ha funcionat: hem marcat uns quants gols més que ens han distanciat definitivament en el marcador. També hem fet un nou canvi de porter: l'Adrià ha substituït en Jordi. El resultat final ha estat de 11 a 7, amb gols d'Albert (6), Adrià (3), Jordi i Miquel. L'Oriol s'ha quedat sense marcar, però a tots ens quedarà gravada la seva fantàstica i decisiva actuació a la porteria en els primers minuts del partit.
En resum, acabem la temporada en bona forma, amb quatre partits guanyats (dos per no presentar-se el rival) i cinc partits perduts (un perquè només érem 4 jugadors i un altre perdut inexplicablement).
Força Descansa!
Problema: ens faltava porter. En Sebu ja va avisar-nos que no podria venir. Hem decidit que faríem de porter entre tots, una estoneta cadascú. El capità de l'equip, en Campro, no ens ha pogut acompanyar per motius estudiantils (examens), i l'Enric tampoc ha pogut venir. Comptàvem, però, amb un espectador de luxe: l'Arnau, que amb els seus ànims incessants :-) des de la banda ens ha animat al llarg de tot el partit, contrarrestrant la claca que feien els tres o quatre seguidors que portava l'altre equip.
El partit era a les 4. Un cop canviats i escalfats hem saltat a la pista. La central. El cinc inicial era (òbviament) el format per Adrià, Albert, Jordi, Miquel i Oriol. L'Oriol ha començat a la porteria.
El partit s'ha iniciat molt bé per a nosaltres: al primer minut he marcat el primer gol després d'una jugada amb uns quants rebots. Poc després, en Jordi ha fet el segon. Tot anava rodat. L'Albert ha aconsegit el tercer. I el Prosikitos, l'equip rival, ha demanat el primer temps mort del partit. Guanyàvem 3 a 0, què més podíem demanar?
Però nosaltres som com el Barça: tal com ha dit en Jordi, ni guanyant 3 a 0 podem confiar-nos ja que en pocs minuts ens poden donar la volta al marcador. Després del temps mort els Prosikitos
han presionat molt i han aconseguit dos gols. També hem canviat de porter, m'hi he posat jo en el lloc de l'Oriol. Només guanyàvem d'un i hem demanat un temps mort. Ha resultat prou, ja que després hem aconseguit dos gols més, marcats per l'Albert i l'Adrià. Llavors l'àrbitre ha xiulat la mitja part. Guanyàvem 5 a 2. Resultat fantàstic.
Després del descans, o potser una mica abans i tot, en Jordi m'ha substituït com a porter. L'inici de la segona part ha estat força igual que el de la primera. Hi ha hagut un intercanvi de gols fins que ens hem avançat de quatre o cinc. Han marcat l'Adrià i l'Albert, que s'han fet un tip de marcar gols (Albert, ara sí que sortiràs a la classificació de golejadors!). Però els rivals han demanat el seu temps mort i els ha resultat, ja que han reduït les diferències fins a posar-se només a un gol. En aquell moment hem demanat nosaltres la pausa, i també ens ha funcionat: hem marcat uns quants gols més que ens han distanciat definitivament en el marcador. També hem fet un nou canvi de porter: l'Adrià ha substituït en Jordi. El resultat final ha estat de 11 a 7, amb gols d'Albert (6), Adrià (3), Jordi i Miquel. L'Oriol s'ha quedat sense marcar, però a tots ens quedarà gravada la seva fantàstica i decisiva actuació a la porteria en els primers minuts del partit.
En resum, acabem la temporada en bona forma, amb quatre partits guanyats (dos per no presentar-se el rival) i cinc partits perduts (un perquè només érem 4 jugadors i un altre perdut inexplicablement).
Força Descansa!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)