Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Friki. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Friki. Mostrar tots els missatges

2013/04/28

La bandera de Macedònia

La República de Macedònia és un país que es troba al mig de la península dels Balcans, envoltat per Sèrbia, Kosovo, Albània, Grècia i Bulgària. I no té mar.

Però la bandera del país és, si mes no, curiosa.

File:Flag of Macedonia.svg 

Cada cop que veig aquesta bandera em ve al cap un record de la meva infantesa. Ho reconeixeu?

Street Fighter II Atari ST Ryu vs E. Honda.

Efectivament, això és una pantalla del famós joc Street Fighter II de la Super Nintendo, corresponent a una lluita ambientada a Japó (el mont Fuji al fons és clarament reconeixible). I no em negareu que hi ha una certa semblança entre les dues imatges.

Què pot portar un país europeu a prendre com a símbol una imatge tan oriental? Aquesta va ser la pregunta que em va portar a "investigar" sobre Macedònia.

La resposta que m'ha satisfet, i que us detallaré breument aquí, no té res a veure amb la cultura oriental, com inicialment m'ho feia pensar el meu record d'infantesa. Però és gràcies a aquest record, a les ganes de relacionar conceptes, que vaig poder formular-me una pregunta que va motivar-me per a buscar, llegir i, sobretot, aprendre. I això és sempre interessant. Comencem.

La República de Macedònia (que anomenaré també per evitar ambigüitats la Macedònia eslava) fa temps que està enfrontada amb Grècia. La república es troba situada al nord de Grècia, però a Grècia també hi ha una regió històrica coneguda com a Macedònia (que anomenaré Macedònia grega per evitar confusions). Tant els eslaus com els grecs d'aquesta zona es consideren macedonis.

De fet, ambdós territoris formen part del territori històric de Macedònia. Aquest territori històric fou la pàtria d'un dels homes més rellevants de la història. Alexandre el Gran.

Segons Grècia (i també altres veïns), la República de Macedònia es vol apropiar de la història d'aquesta regió, començant pel nom del país. Per això, els grecs no accepten aquest nom pel país. Quan la Macedònia eslava va independitzar-se de Iugoslàvia el 1993, els grecs li van prohibir d'utilitzar aquest nom. Oficialment, el nom del país és el d'Antiga República Iugoslava de Macedònia, o en anglès FYROM (Former Yugoslav Republic of Macedonia), com apareix a vegades a llocs tan internacionals com als jocs olímpics, als mundials d'atletisme o a Eurovisió.

Des de llavors hi ha hagut diversos intents de trobar un nom adequat a la Macedònia eslava que satisfaci a tothom, amb propostes com ara Alta Macedònia, Macedònia eslava, o Macedònia (Skopje). Però no hi ha hagut cap acord fins ara entre les parts. Personalment crec que una bona solució seria utilitzar els noms d'Alta Macedònia per la regió eslava i de Baixa Macedònia per la regió grega.

El llegat d'Alexandre el Gran també és motiu de disputa. L'any 2006, el govern d'Skopje (la capital de la Macedònia eslava) va anunciar que canvarien el nom de l'aeroport internacional del país pel d'Aeroport Alexandre el Gran. Però resulta que la Macedònia grega ja té també un aeroport, a Kavala, amb el nom del personatge, amb la qual cosa hi tornava a haver un altre conflicte. Pel que diu la Wikipèdia, sembla que no ha passat de ser una proposta.

Però anem a la bandera. Quan la Macedònia eslava es va independitzar, va adoptar la següent bandera:

File:Flag of the Republic of Macedonia 1992-1995.svg

La imatge de la bandera és el Sol de Vergina. És una estrella, un sol, amb setze raigs. Fou redescoberta (desenterrada) l'any 1977 durant unes excavacions a Vergina (territori de la Macedònia grega) i els estudis van indicar que era un símbol que corresponia al rei Felip II, pare d'Alexandre el Gran. Aquesta troballa va convertir aquest símbol en un símbol nacional de l'antiga nació Macedònia, de la qual tant els grecs com els eslaus volen considerar-se'n continuadors.

Evidentment, els grecs no es van quedar enrera. Sabeu quina és la bandera de la Macedònia grega? Aquesta:

File:Flag of Greek Macedonia.svg

Una altra vegada tornava a haver-hi un conflicte entre grecs i eslaus. Les protestes gregues per la bandera adoptada pel nou país macedoni van fer canviar la bandera d'aquest, convertint-la en un sol distorsionat que recorda a la bandera prohibida. La bandera oficial és la que hi ha al capdamunt d'aquest escrit.

2011/08/06

Recomanació d'estiu

Aprofitant els dies de vacances, deixo un blog recomanat per llegir durant aquests dies:

La plaça del dubte

En selecciono dues petites perles:

- La magdalena de Proust
- La caca de gos

Felicitats a l'autor!

2011/07/11

Llàstima! Les patates fregides engreixen!

Un estudi de la Universitat de Harvard exposa que les patates fregides són l'aliment que més engreixa.

En fi, d'alguna cosa o altra haurem d'emmalaltir no?

http://www.lavanguardia.com/salud/20110713/54184113945/las-patatas-fritas-son-el-alimento-que-mas-engorda.html

2010/10/30

El panellet de pinyó

Molt a prop ja de la festa de Tots Sants i La Castanyada, és el moment de comprar (o fer) els panellets. De panellets n'hi ha de molts tipus: de maduixa, de xocolata, de cafè, de coco, d'ametlla i, com no, de pinyó.

Aprofito aquest escrit per lloar el panellet de pinyó, com tantes altres persones, i per desitjar una bona castanyada a tothom!

2010/08/14

No és una illa per a joves

Publicat a La Vanguardia el 10 d'agost de 2010

M'ha agradat aquest article. Explica la història de l'illa escocesa de Lismore, ara pràcticament abandonada, on hi viuen poc més de 100 persones, la gran majoria de més de 60 anys. I no volen ni sentir a parlar de "la civilització". A més, gairebé tots els homes es diuen Duncan, el que provoca que s'hagin d'identificar pel sobrenom: "Duncan el de la granja de la muntanya", "Duncan el que va néixer el dia de Nadal"...

2009/02/08

Les taronges Torres

Sóc una persona d'aquelles a les que costa menjar taronges. No és no m'agradin, al contrari, però em costa de menjar la pell de la taronja que separa els grills.

Fa un temps em van recomanar unes taronges d'una casa, les taronges Torres. Me les va recomanar la senyora de la fruiteria dient que eren molt bones. I realment ho són. La pell aquesta és molt mengívola.

Ho sento per la bona dona, però vaig trobar-les també al supermercat del costat un euro el quilo més barates que el que em cobrava ella!

Suposo que aquesta marca, que no em paga res per què li faci publicitat, és igual que tantes d'altres, però com que és la que conec aprofito per a recomanar-les a tothom!

2008/03/24

Sirviendo hamburguesas con un millón de euros en el banco

La Vanguardia

Luke Pittard vuelve a trabajar en un McDonald tras ganar la Lotería Nacional porque echaba de menos a sus compañeros

Londres. (EFE).- Luke Pittard, un británico que ganó 1,3 millones de libras (1,6 millones de euros, 2,6 millones de dólares) en la Lotería Nacional del Reino Unido, ha vuelto a trabajar a un McDonald porque echaba de menos a sus colegas.

Pittard, de 25 años, trabajaba de camarero con su novia Emma Cox, de 29, en un restaurante de la famosa cadena de hamburgueserías en Cardiff (Gales) en julio de 2006, cuando la fortuna llamó a su puerta con el citado premio.

La pareja de nuevos millonarios colgó entonces sus uniformes de McDonald y se retiró a disfrutar de la vida con su hija Chloe, de 3 años. Luke y Emma compraron una casa por 230.000 libras (292.100 euros, 460.000 dólares), celebraron un boda por todo lo alto y se pagaron unas vacaciones de lujo en las Islas Canarias (España).

Sin embargo, la novedad de sentirse millonario se ha esfumado veintiún meses después y Luke ha decidido volver al McDonald porque añora a sus compañeros, informó hoy la cadena pública BBC. El peculiar "hijo pródigo", que cobra 5,85 libras por hora (7,5 euros, 11,7 dólares) en el restaurante, ha encontrado en el establecimiento tantas "caras conocidas" que ha sido como ver a "un grupo de viejos amigos".

Luke comentó que sus colegas creen que está "un poco loco", aunque él piensa que todavía es muy joven y que "un poco de trabajo duro no le hace daño a nadie". Y Emma apoya sin reservas a su esposo: "Le entiendo perfectamente. Ambos disfrutamos trabajando en McDonald y aún tenemos buenos amigos ahí", comentó la esposa.

Además, la jefa del millonario, Katherine Jones, está encantada con su regreso: "Me alegra -dijo- que haya tenido tiempo de disfrutar el premio, pero me encanta tenerle aquí. Es como si nunca se hubiera ido". Emma también ha accedido a que el matrimonio aplace su luna de miel hasta que finalice la temporada del equipo de fútbol en el que su marido juega de portero en sus ratos libres.

"Debo ser -concluyó Luke Pittard- el hombre más afortunado del mundo. No sólo gané una fortuna, sino que mi esposa entiende la importancia del fútbol y ahora he recuperado mi antiguo trabajo".

2008/01/24

A joke


I was having a drink in my local pub the other day when to everybody's amazement this pink and purple spotted kanguroo came through the door, hopped straight up to the bar and onto one of the bar stools.

The barman, who did his best not to show how atonished he was, went over and asked him what he wanted to drink. The kangaroo put a twenty pound note down on the bar and said he'd have a pint of beer. The barman served him and the kangaroo began to drink his pint. All the other customers stored in desbelief.

As soon as the kangaroo finished his pint, he asked the barman how much he owed him. The barman was almost certain that the kangaroo had never been in a pub before and couldn't possibly have any idea of the price of a pint of beer so he told him he owed twenty pounds. The kangaroo handed over the money and jumped down from his stool.

As he was hopping towards the door of the pub, the barman, who felt a bit guilty about overcharging him so much, called out to him: 'See you again some time! We don't get many pink and purple spotted kangaroos drinking in this pub, you know.'

'I'm not surprised,' said the kangaroo, 'considering that you charge twenty pounds for a pint!'

2007/07/07

Els amics més esperats de l'estiu

Ja són aquí. Son els primers en arribar. Fins i tot arriben abans de les vacances. I no són els veïns del costat de casa, no. Són els insectes estiuencs, i especialment els mosquits. Aquests animalets petits i alats que et deixen el cos ben granissat quan poden. I amb aquell brunzit suau que fan a la nit si estan a l'habitació...
Cada estiu repeteixo la mateixa cerimònia: anar a comprar un recanvi per a l'aparell protector dels mosquits. Potser fins i tot em sortiria més a compte comprar un aparell nou d'aquests que protegeixen a vint o trenta metres de distància. L'any que ve potser ho faré.
El pitjor moment és quan a la nit en sents un a l'habitació. Perquè mira, si n'hi ha un però no el sents doncs et pica però almenys et deixa dormir. Però si has tingut la mala sort de sentir-lo... Llavors ja no pots dormir fins que el mates. I aquí comença un gran problema.
- És de nit. L'altra gent està dormint. L'assassinat ha de ser silenciós.
- I net. No és bona manera estampar-lo contra la paret.
- Segur que estarà en un lloc alt. Necessites una cadira, una taula o un lloc semblant per pujar-hi.
- No pots fallar. Què hi ha pitjor que un mosquit enfadat?
Amb totes aquestes condicions l'execució ha de ser precisa. Normalment fallo en el primer intent, faig soroll i el deixo estampat a la paret després de moure una cadira. I perdo un quart més buscant-lo de nou fins que el trobo.
En el segon o tercer intent normalment ho aconsegueixo. Ja puc dormir tranquil! Bona nit!
Espera! I si n'hi havia dos?

2007/07/05

Una idea

Avui mentre estava esmorzant he tingut una idea. M'he fixat que molta gent, mentre esmorza, té per costum llegir el que posa l'envàs dels cereals, suposo que llegint la informació nutricional, el menjar recomanat per a cada dia o alguna cosa així. De fet jo també ho he fet, i moltes vegades.
La idea que he tingut és que es podria aprofitar l'envàs dels cereals per llegir, però alguna cosa més interessant que la informació nutricional. No vull pas dir que la informació nutricional dels cereals no sigui important, però hi ha coses més interessants per llegir. En concret pensava en les noticies del dia.
Alguna vegada he provat, tot esmorzant, de llegir el diari. No em funciona. El diari és massa gran i l'has de posar en diagonal, de manera que ocupa gran part de la taula d'esmorzar, que està plena: el colacao, el cafè, el pa torrat, la melmelada... És molt incòmode.
Aprofitar la coberta del paquet de cereals per llegir les notícies potser seria una bona idea. Els diaris podrien afegir, entre els seus suplements, un fulletó d'una pàgina (adhesiu per darrera, per exemple) que es digués d'alguna manera com Suplement matinal i que contingués un resum del més destacat del dia. Més o menys m'ho imagino així:
Potser la idea tindria èxit, qui sap.

P.S. Es nota que estic de vacances!
Algun dia parlaré de la idea del paraigües quadrat

2007/06/06

El grajo presumido


Se jactaba un negro grajo
de ser un gran personaje,
y exigía el homenaje
de un gracioso renacuajo.

- ¡Ave soy de alto plumaje!
-graznaba con desparpajo-.
No hay grulla que me aventaje,
ni grillo ni escarabajo.

Y el renacuajo granuja
esgrimiendo un estropajo
que le regaló una bruja,
frególe la lengua al grajo.

Gritándole con coraje
en su grave voz de bajo:
- ¡Grosero fue tu lenguaje!
¡Calla, por siempre, espantajo!

Carmen Santonja