Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Història. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Història. Mostrar tots els missatges

2013/06/14

Catalunya anexionada a l'imperi francès

Durant el període 1812 - 1814 Catalunya va ser anexionada a l'imperi francès. Això més o menys ja ho sabia. El que desconeixia completament és que al ser anexionada, Catalunya va ser dividida en quatre departaments.

Al 1812 es van crear els següents quatre departaments:
  • Bouches-de-l'Èbre, amb prefactura a Lleida i sotsprefactures a Tortosa, Cervera i Tarragona
  • Montserrat, amb prefactura a Barcelona i sotsprefactures a Manresa i Vilafranca del Penedès
  • Sègre, amb prefactura a Puigcerdà i sotsprefactures a Talarn i Solsona
  • Ter, amb prefactura a Girona i sotsprefactures a Vic i Figueres
A part, també hi havia el departament dels Pyrénées Orientales, que comprenia els territoris de la Catalunya Nord.

Al 1813 es van reagrupar en dos departaments 
  • Bouches-de-l'Èbre-Montserrat, amb prefactura a Barcelona
  • Sègre-Ter, amb prefactura a Girona
Al 1814 la invasió francesa va finalitzar.

Podeu llegir més i veure els mapes a la Viquipèdia:

2013/04/28

La bandera de Macedònia

La República de Macedònia és un país que es troba al mig de la península dels Balcans, envoltat per Sèrbia, Kosovo, Albània, Grècia i Bulgària. I no té mar.

Però la bandera del país és, si mes no, curiosa.

File:Flag of Macedonia.svg 

Cada cop que veig aquesta bandera em ve al cap un record de la meva infantesa. Ho reconeixeu?

Street Fighter II Atari ST Ryu vs E. Honda.

Efectivament, això és una pantalla del famós joc Street Fighter II de la Super Nintendo, corresponent a una lluita ambientada a Japó (el mont Fuji al fons és clarament reconeixible). I no em negareu que hi ha una certa semblança entre les dues imatges.

Què pot portar un país europeu a prendre com a símbol una imatge tan oriental? Aquesta va ser la pregunta que em va portar a "investigar" sobre Macedònia.

La resposta que m'ha satisfet, i que us detallaré breument aquí, no té res a veure amb la cultura oriental, com inicialment m'ho feia pensar el meu record d'infantesa. Però és gràcies a aquest record, a les ganes de relacionar conceptes, que vaig poder formular-me una pregunta que va motivar-me per a buscar, llegir i, sobretot, aprendre. I això és sempre interessant. Comencem.

La República de Macedònia (que anomenaré també per evitar ambigüitats la Macedònia eslava) fa temps que està enfrontada amb Grècia. La república es troba situada al nord de Grècia, però a Grècia també hi ha una regió històrica coneguda com a Macedònia (que anomenaré Macedònia grega per evitar confusions). Tant els eslaus com els grecs d'aquesta zona es consideren macedonis.

De fet, ambdós territoris formen part del territori històric de Macedònia. Aquest territori històric fou la pàtria d'un dels homes més rellevants de la història. Alexandre el Gran.

Segons Grècia (i també altres veïns), la República de Macedònia es vol apropiar de la història d'aquesta regió, començant pel nom del país. Per això, els grecs no accepten aquest nom pel país. Quan la Macedònia eslava va independitzar-se de Iugoslàvia el 1993, els grecs li van prohibir d'utilitzar aquest nom. Oficialment, el nom del país és el d'Antiga República Iugoslava de Macedònia, o en anglès FYROM (Former Yugoslav Republic of Macedonia), com apareix a vegades a llocs tan internacionals com als jocs olímpics, als mundials d'atletisme o a Eurovisió.

Des de llavors hi ha hagut diversos intents de trobar un nom adequat a la Macedònia eslava que satisfaci a tothom, amb propostes com ara Alta Macedònia, Macedònia eslava, o Macedònia (Skopje). Però no hi ha hagut cap acord fins ara entre les parts. Personalment crec que una bona solució seria utilitzar els noms d'Alta Macedònia per la regió eslava i de Baixa Macedònia per la regió grega.

El llegat d'Alexandre el Gran també és motiu de disputa. L'any 2006, el govern d'Skopje (la capital de la Macedònia eslava) va anunciar que canvarien el nom de l'aeroport internacional del país pel d'Aeroport Alexandre el Gran. Però resulta que la Macedònia grega ja té també un aeroport, a Kavala, amb el nom del personatge, amb la qual cosa hi tornava a haver un altre conflicte. Pel que diu la Wikipèdia, sembla que no ha passat de ser una proposta.

Però anem a la bandera. Quan la Macedònia eslava es va independitzar, va adoptar la següent bandera:

File:Flag of the Republic of Macedonia 1992-1995.svg

La imatge de la bandera és el Sol de Vergina. És una estrella, un sol, amb setze raigs. Fou redescoberta (desenterrada) l'any 1977 durant unes excavacions a Vergina (territori de la Macedònia grega) i els estudis van indicar que era un símbol que corresponia al rei Felip II, pare d'Alexandre el Gran. Aquesta troballa va convertir aquest símbol en un símbol nacional de l'antiga nació Macedònia, de la qual tant els grecs com els eslaus volen considerar-se'n continuadors.

Evidentment, els grecs no es van quedar enrera. Sabeu quina és la bandera de la Macedònia grega? Aquesta:

File:Flag of Greek Macedonia.svg

Una altra vegada tornava a haver-hi un conflicte entre grecs i eslaus. Les protestes gregues per la bandera adoptada pel nou país macedoni van fer canviar la bandera d'aquest, convertint-la en un sol distorsionat que recorda a la bandera prohibida. La bandera oficial és la que hi ha al capdamunt d'aquest escrit.

2013/04/27

Presidents de la Generalitat

Recull interessant del diari El Punt Avui amb la història dels presidents de la Generalitat de Catalunya.

http://www.elpuntavui.cat/canals/series/129-presidents-generalitat.html

2013/01/06

L'Esquerda de Roda

Publicat a LV el 9/desembre/2012

Interessant article sobre l'estat de les investigacions que es porten a terme a L'Esquerda de Roda. Aquestes investigacions poden reescriure la història d'un dels períodes més desconeguts: just abans de l'època carolíngia.

Pàgina esquerra
Pàgina dreta

2012/06/30

Impagaments espanyols

Al llarg de la seva història, l'estat espanyol ha realitzat dotze impagaments de les seves obligacions. El següent escrit ho explica molt bé:
http://accionesdebolsa.com/las-quiebras-de-espana-algo-de-historia.html

2012/06/15

No costa res fixar-s'hi una mica

Els resultats de la jornada d'avui de l'eurocopa publicats a la web de La Vanguardia:

El que em sorprèn d'aquesta imatge és la bandera d'Ucraïna. No és la correcta: els colors estan canviats, invertits. I així perd tot el sentit. Us ho explico fent una mica d'història.

Històricament, Ucraïna ha estat un país productor de cereals. Ja a l'antiga Grècia es considerava Ucraïna com el "graner de Grècia". Al llarg de molts segles el país va tenir una importància cabdal en el comerç de cereals. Era "el graner d'Europa".

Degut a això, la bandera ucraïnesa és ben simple: formada per dos colors, blau i groc. El blau representa el cel, mentre que el groc representa els camps de cereals. I, per tant, el color blau ocupa la franja superior, com tot cel, mentre que el groc ocupa la part inferior, com tot camp de blat. La wikipedia ho explica: http://es.wikipedia.org/wiki/Bandera_de_Ucrania.

M'agraden les coses senzilles. En aquest cas, trobo que l'elecció de la bandera té una lògica històrica impecable, és senzilla, i a més no fa referència ni a victories ni derrotes bèl·liques ni res semblant. Llàstima que a vegades ho compliquem tot innecessàriament.

Per acabar, una foto. Aquesta és la bandera correcta!


2012/04/05

Mapes

L'Atles Català és el mapa cartogràfic català més important de l'edat mitjana, fet segurament el 1375 pel jueu mallorquí Abraham Cresques.

La qualitat dels seus dibuixos i complements cobreix de sobres la falta d'informació geogràfica d'algun dels mapes que s'hi dibuixen.

Podeu llegir-ne més informació a la Wikipedia, i un dels mapes el podeu veure ampliat aquí.




Enllaço també amb el mapa celeste més cèlebre del segle XVII i, per alguns, el més bonic de tots els atles celestes. Hatmonia Macrocosmica, d'Andreas Cellarius.

Podeu veure la informació de la Wikipedia, i les pàgines les podeu veure en aquesta web.

Museus des de casa

No és el mateix que veure les obres al seu museu original, però Google ha tret Google Art Project, una web que recull les obres més importants d'alguns dels museus més importants del món. Entre ells hi ha el MNAC.

Podeu veure-ho a la web http://www.googleartproject.com/

2011/12/01

El romànic català a Internet

L'estiu passat TV3 va fer un reportatge sobre el romànic català. Us poso l'enllaç a la pàgina de TV3 on hi ha el recull d'informació, per a qui li pugui interessar.

http://blogs.ccrtvi.com/espaiinternet.php?itemid=41354

2011/07/12

La Diagonal desviada

Quan es va construir la Diagonal, els tècnics van cometre un error que va provocar que el projecte definitiu fos diferent del que havia planificat Cerdà. En concret, un error de mesura en l'angle que forma la Diagonal amb els carrers de l'Example provoca que, a l'altura de Francesc Macià, la diagonal passi 8 metres per sota del lloc teòric.

Això ho explica Jesús Portavella en un llibre: Gran Via Diagonal. Del projecte a la realitat. Història d'un despropòsit.

L'error es deu al fet que es va prendre com a mesura de l'angle de la Diagonal l'angle que formava aquesta amb el Passeig de Gràcia. Mala sort: el Passeig de Gràcia és l'únic carrer de l'Eixample que no és paral·lel a cap altre. L'error va ser de menys d'un grau, però a l'altura de Francesc Macià ja era prou notori.

Aquí hi ha un escrit del diari El País que en parla:

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Diagonal/desviada/elpepiespcat/20100327elpcat_12/Tes#despiece1

2011/04/22

Científics osonencs

Navegant per la pàgina web del Patronat d'Estudis Osonencs he trobat un enllaç a una pàgina d'en Pasqual Bernat on hi ha un recull de biografies de científics osonencs. És molt bo!

http://www.xtec.es/~pbernat/CientificsOsona/cientificsindex.html

Com a anècdota, sabíeu que el gran filòsof Jaume Balmes era també un gran matemàtic i que va ocupar durant uns anys la Càtedra de Matemàtiques de la ciutat de Vic, des de la seva creació el 1837 fins al 1841?

La revista Ausa

La revista Ausa és una publicació del Patronat d'Estudis Osonencs. Publicada des de 1952, és de periodicitat semestral i recull estudis de qualsevol disciplina humanística o científica relacionats amb la comarca d'Osona.

Fa poc vaig descobrir que hi ha accés gratuït a la versió digital de totes les publicacions, en aquesta pàgina:

http://www.raco.cat/index.php/Ausa

Us recomano que hi feu una ullada. Hi ha un buscador de continguts molt útil.