Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dades. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dades. Mostrar tots els missatges

2013/04/28

La bandera de Macedònia

La República de Macedònia és un país que es troba al mig de la península dels Balcans, envoltat per Sèrbia, Kosovo, Albània, Grècia i Bulgària. I no té mar.

Però la bandera del país és, si mes no, curiosa.

File:Flag of Macedonia.svg 

Cada cop que veig aquesta bandera em ve al cap un record de la meva infantesa. Ho reconeixeu?

Street Fighter II Atari ST Ryu vs E. Honda.

Efectivament, això és una pantalla del famós joc Street Fighter II de la Super Nintendo, corresponent a una lluita ambientada a Japó (el mont Fuji al fons és clarament reconeixible). I no em negareu que hi ha una certa semblança entre les dues imatges.

Què pot portar un país europeu a prendre com a símbol una imatge tan oriental? Aquesta va ser la pregunta que em va portar a "investigar" sobre Macedònia.

La resposta que m'ha satisfet, i que us detallaré breument aquí, no té res a veure amb la cultura oriental, com inicialment m'ho feia pensar el meu record d'infantesa. Però és gràcies a aquest record, a les ganes de relacionar conceptes, que vaig poder formular-me una pregunta que va motivar-me per a buscar, llegir i, sobretot, aprendre. I això és sempre interessant. Comencem.

La República de Macedònia (que anomenaré també per evitar ambigüitats la Macedònia eslava) fa temps que està enfrontada amb Grècia. La república es troba situada al nord de Grècia, però a Grècia també hi ha una regió històrica coneguda com a Macedònia (que anomenaré Macedònia grega per evitar confusions). Tant els eslaus com els grecs d'aquesta zona es consideren macedonis.

De fet, ambdós territoris formen part del territori històric de Macedònia. Aquest territori històric fou la pàtria d'un dels homes més rellevants de la història. Alexandre el Gran.

Segons Grècia (i també altres veïns), la República de Macedònia es vol apropiar de la història d'aquesta regió, començant pel nom del país. Per això, els grecs no accepten aquest nom pel país. Quan la Macedònia eslava va independitzar-se de Iugoslàvia el 1993, els grecs li van prohibir d'utilitzar aquest nom. Oficialment, el nom del país és el d'Antiga República Iugoslava de Macedònia, o en anglès FYROM (Former Yugoslav Republic of Macedonia), com apareix a vegades a llocs tan internacionals com als jocs olímpics, als mundials d'atletisme o a Eurovisió.

Des de llavors hi ha hagut diversos intents de trobar un nom adequat a la Macedònia eslava que satisfaci a tothom, amb propostes com ara Alta Macedònia, Macedònia eslava, o Macedònia (Skopje). Però no hi ha hagut cap acord fins ara entre les parts. Personalment crec que una bona solució seria utilitzar els noms d'Alta Macedònia per la regió eslava i de Baixa Macedònia per la regió grega.

El llegat d'Alexandre el Gran també és motiu de disputa. L'any 2006, el govern d'Skopje (la capital de la Macedònia eslava) va anunciar que canvarien el nom de l'aeroport internacional del país pel d'Aeroport Alexandre el Gran. Però resulta que la Macedònia grega ja té també un aeroport, a Kavala, amb el nom del personatge, amb la qual cosa hi tornava a haver un altre conflicte. Pel que diu la Wikipèdia, sembla que no ha passat de ser una proposta.

Però anem a la bandera. Quan la Macedònia eslava es va independitzar, va adoptar la següent bandera:

File:Flag of the Republic of Macedonia 1992-1995.svg

La imatge de la bandera és el Sol de Vergina. És una estrella, un sol, amb setze raigs. Fou redescoberta (desenterrada) l'any 1977 durant unes excavacions a Vergina (territori de la Macedònia grega) i els estudis van indicar que era un símbol que corresponia al rei Felip II, pare d'Alexandre el Gran. Aquesta troballa va convertir aquest símbol en un símbol nacional de l'antiga nació Macedònia, de la qual tant els grecs com els eslaus volen considerar-se'n continuadors.

Evidentment, els grecs no es van quedar enrera. Sabeu quina és la bandera de la Macedònia grega? Aquesta:

File:Flag of Greek Macedonia.svg

Una altra vegada tornava a haver-hi un conflicte entre grecs i eslaus. Les protestes gregues per la bandera adoptada pel nou país macedoni van fer canviar la bandera d'aquest, convertint-la en un sol distorsionat que recorda a la bandera prohibida. La bandera oficial és la que hi ha al capdamunt d'aquest escrit.

2012/09/14

Invertir en educació és rentable

Un estudi fet recentment prova que la inversió de l'estat en educació és rentable, situant-se entre un 5% i un 7% depenent del nivell d'estudis. És a dir, que per cada euro que l'estat inverteix en l'educació dels seus ciutadans li'n retornen un euro i cinc cèntims en forma d'increment per impostos, degut a majors salaris dels seus ciutadans, i estalvi en pagament d'atur, entre d'altres mesures.

Podeu llegir l'article aquí. Us el recomano.

2012/06/15

No costa res fixar-s'hi una mica

Els resultats de la jornada d'avui de l'eurocopa publicats a la web de La Vanguardia:

El que em sorprèn d'aquesta imatge és la bandera d'Ucraïna. No és la correcta: els colors estan canviats, invertits. I així perd tot el sentit. Us ho explico fent una mica d'història.

Històricament, Ucraïna ha estat un país productor de cereals. Ja a l'antiga Grècia es considerava Ucraïna com el "graner de Grècia". Al llarg de molts segles el país va tenir una importància cabdal en el comerç de cereals. Era "el graner d'Europa".

Degut a això, la bandera ucraïnesa és ben simple: formada per dos colors, blau i groc. El blau representa el cel, mentre que el groc representa els camps de cereals. I, per tant, el color blau ocupa la franja superior, com tot cel, mentre que el groc ocupa la part inferior, com tot camp de blat. La wikipedia ho explica: http://es.wikipedia.org/wiki/Bandera_de_Ucrania.

M'agraden les coses senzilles. En aquest cas, trobo que l'elecció de la bandera té una lògica històrica impecable, és senzilla, i a més no fa referència ni a victories ni derrotes bèl·liques ni res semblant. Llàstima que a vegades ho compliquem tot innecessàriament.

Per acabar, una foto. Aquesta és la bandera correcta!


2011/10/20

Sobre el país d'origen dels immigrants als Estats Units

No sé per què però sempre havia pensat que el país d'origen de la majoria dels immigrants als Estats Units era la Gran Bretanya. Suposo que ho pensava pel tema de l'idioma. L'altre dia, tot navegant per internet, vaig sorprendre'm en llegir que no, que el país del qual procedeixen la majoria dels immigrans als Estats Units és Alemanya (compte, en aquest cas majoria significa un 17 %). Es veu que en dues generacions aquests immigrants van adquirir les costums americanes, com per exemple tenir com a primera llengua l'anglès.

Podeu trobar la informació aquí:

http://en.wikipedia.org/wiki/Immigration_to_the_United_States

http://en.wikipedia.org/wiki/German_American

2011/06/10

Les millors professions de l'any 2011

Extret de la web de la SOCEstadistica

El portal CareerCast, dedicat a lligar ofertes i demandes de treball a Estats Units i Canadà, ordena anualment dues-centes professions i publica el rànquing que en resulta. És un exemple d’estadística tafanera i d’aprofitament indirecte, una mica com la d’alguns portals immobiliaris amb el preu dels habitatges.

Els cinc arguments que serveixen per avaluar cada professió són: entorn, ingressos, perspectives (en particular, sobre desocupació), estrès i exigència física. Hi ha factors que es mantenen raonablement estables d’any en any, mentre que d’altres fluctuen de manera significativa a causa de canvis en el mercat laboral (per exemple, processos de desregulació laboral) o de la introducció d’innovacions tecnològiques (com ara l’aparició d’aplicacions web, smartphones i tablets).

El rànquing deixa ben clar que ni als Estats Units els diners ho són tot. Un tècnic dental percep el mateix salari d’un rostabout, si fa o no fa, però ocupa una posició molt més avantatjosa en el rànquing (la 41).

La notícia també destaca que les millors ocupacions requereixen el domini de les matemàtiques, o d’alguna especialitat científica o tècnica. Per postular-se cal haver passat per una facultat, o tenir algun tipus de formació especialitzada. Curiosament, algunes de les professions més mal valorades també exigeixen aquest requeriment de formació: els bons soldadors o els ferrers no s’improvisen. A vegades són feines ben pagades, però tenen alguna característica que les fa desagradables, com ara condicions de treball molestes o perill de lesió.

Trobareu la noticia completa a l’adreça http://www.careercast.com/jobs-rated/10-best-jobs-2011, i la metodologia a http://www.careercast.com/jobs-rated/2011-jobs-rated-methodology

2010/01/22

Estadístiques sobre la població de Catalunya

Una de les meves aficions quan estic avorrit, com avui, és la consulta d'estadístiques. Tant esportives, com per exemple els màxims golejadors del futbol, les múltiples estadístiques del bàsquet, com de dades basades en la població, l'economia, etc. Sobre aquestes últimes les webs que més consulto més són:
  • L'IDESCAT, amb estadístiques de Catalunya
  • Una web no oficial que vaig descobrir que conté estadístiques mundials de tot tipus
Avui he trobat, a l'IDESCAT, la projecció de població per a Catalunya per al 2021 i 2041. És interessant de fullejar-la. A l'escrit hi he trobat la piràmide de població de Catalunya a l'any 2008. La poso aquí en una imatge.


Hi observo quatre coses (potser m'equivoco):
  • El queixal corresponent a l'època de la guerra civil i l'inici de la postguerra.
  • Una disminució de la natalitat dels anys 90 i un augment en els últims anys.
  • L'efecte de la vinguda d'immigrants joves en edat de treballar buscant noves oportunitats.
  • Que la proporció homes/dones s'inverteix al llarg dels anys. Hi ha més homes joves que dones, però en canvi hi ha més dones grans que homes.

Comentari que no ve al cas. La piràmide de població catalana em recorda l'arbre que hi ha dibuixat a la bandera del Líban. Una mica sí que s'assemblen, oi?

2009/09/26

El preu dels aliments

Fa uns dies va aparèixer a La Vanguardia un escrit on es parlava del què cobren els pagesos per a cultivar aliments i el que acabem pagant els consumidors. Hi havia el gràfic següent:

Com podeu veure, els intermediaris hi guanyen molt, mentre que el pagès segurament no rep el que hauria de guanyar per la feina que fa.

A més, hem de tenir en compte que els aliments són bàsics per a la nostra vida, són un producte de primera necessitat imprescindible. Potser degut al preu que paguem per ells, sovint no molt alt, no els valorem com ho hauríem de fer.

2008/02/24

Els trens de rodalies

Aparegut el passat 11 de febrer de 2008 a "la Vanguardia".
Res més a dir, la notícia és sensacional.