Quan la guineu no les pot haver, diu que són verdes

Es diu de qui es fa el desinteressat quan no pot aconseguir una cosa.

Té l'origen en la faula de la guineu que, no podent abastar unes apetitoses figues, s'hagué d'aconhortar dient que encara no estaven prou madures.

Enllaços de dites i refranys:

• http://etimologies.dites.cat/
• http://www.dicpc.cat/
• http://www.elrefranyer.com/

Do you speak English?

Reportatge molt interessant al 30 minuts sobre el nivell d'anglès de la societat espanyola-catalana.

El podeu trobar aquí:

http://www.tv3.cat/30minuts/reportatges/1864/

Un dels conceptes més interessants del reportatge és el del globish, que no coneixia.

El globish és un subconjunt de l'anglès que consta d'unes 1500 paraules i una part de la gramàtica. Formalitzat per JP Nerriere. Els autors el consideren el veritable idioma internacional ja que és la "caixa d'eines" necessària per a moure't pel món empresarial avui en dia.

La base del raonament és força intuïtiva: com és que ens entenem més fàcilment amb persones amb anglès no nadiu que amb persones amb l'anglès com a llengua mare? Perquè els primers i els darrers no utilitzen el mateix llenguatge: mentre que els darrers utilitzen l'anglès en tota la seva expansió, els primers n'utilitzen la part més estandaritzada i compartida també per nosaltres. Podem considrerar aquesta part de l'anglès com una llengua? Potser no, però si més no és un subconjunt molt interessant a fixar-nos-hi.

Altres idees interessants: sempre s'és a temps d'aprendre una nova llengua. el que no es pot aconseguir fàcilment és un bon accent.

Conte de Pere Calders

Com en sap l'escriptor de capgirar la més innocent de les històries! Em recorda els textos d'en Quim Monzó.

Quan/quant i tan/tant

Em convenç aquesta explicació. Sempre m'havien dit allò de "traduir-ho al castellà", però tenia problemes amb la traducció. De http://www.edu365.cat/eso/faqs/catala/quan_tan.htm

Quan o quant, tan o tant. Com els distingeixo?

El mot quan indica temps i quant indica quantitat. Pots substituir quan per una expressió temporal com "a quina hora", "quin dia", etc. i quant per una expressió com "quants n'hi ha", "quants han arribat", etc. Per exemple:

• Quan vinguis escoltarem el CD. El dia que vinguis escoltarem el CD
• Quant val aquest xandall? Quants diners val aquest xandall?
  

El mot tan s'utilitza per a les comparacions i tant indica quantitat. Per distingir-los has d'observar que tan sempre s'escriu davant d'un adjectiu o d'un altre adverbi, i tant va seguit d'altres classes de paraules o va al final d'una frase. Per exemple:

• Ella és tan intel·ligent com tu.
• Ha corregut tant que ha quedat esgotat.
• M'agrada tant!

This - That - These - Those - Here - There

David: Could you give me that book on the table over there?
Frank: Do you mean this book here?
David: Yes, that book.
Frank: Here you are. Oh, could you give me those magazines on the table over there?
David: These? Sure, here you are.

David: Is there an apple on that table over there?
Frank: Yes, there is. Here it is.
David: Great, are there any oranges?
Frank: No, there aren't.
David: Oh, here they are, next to me on this table.

Look at the chart below:

We use "here" for something which is near to us. Example: Here is the pencil in my hand.	We use "there" for something which is far from us. Example: There is the pen next to the lamp.
We use "this" for one object (singular) which is here (near to us). Example: This is a book in my hand.	We use "that" for one object (singular) which is there. Example: That is his car over there.
We use "these" for more than one object (plural) which are here (near to us). Example: These are my friends next to me.	We use "those" for more than one object (plural) which are there. Example: Those are his toys over there.
We use "there" for one object (singular) which exists - or "is" (near to us). Example: There is (There's) a table next to the window.	We use "there" for more than one object (plural) which exist - or "are". Example: There are (There're) many of my friends at the party tonight.

Nombre vs número

Segons el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (www.dlc.iec.cat).

nombre

Resultat de comptar les coses que formen un agregat, i ens abstracte que resulta de generalitzar aquest resultat. Nombre parell. Nombre senar o imparell. Nombre trencat, fraccionari.

número

Nombre amb què una persona o una cosa és designada dins una sèrie o col·lecció. La casa número 7 del carrer de la Perera. Treure, en un sorteig, un número alt, un número baix, un bon número.