El dia que la terra somrigué

El 19 de juliol de 2013 la nau Cassini va enregistrar una imatge de Saturn, el seus anells, la Terra i la Lluna, Mart, Venus i algunes llunes de Saturn, tot aprofitant un eclipsi de Sol (per part de Saturn).

En els nou anys que porta la nau en òrbita al planeta, només una altra vegada havia pogut fer una foto semblant.

Al voltant d'aquesta foto s'han realitzat un munt d'activitats relacionades. Potser en destaca un concurs on la gent pot enviar una foto presa el dia 19 de juliol o bé una composició musical. Les creacions guanyadores formaran part d'un missatge que es llançarà a l'espai, per si algú el pot interpretar.

Enllaç a la pàgina relacionada de la Wikipedia.
Enllaç a la pàgina relacionada de la NASA.

Us deixo tres imatges. El sistema Terra-Lluna es troba a la dreta de Saturn, sota els anells.

Per mi, són de les fotos més impactants i boniques que he vist. Mirar-les és una invitació a pensar.

Diàleg

Fa poc vaig llegir sobre la vida de Galileu Galilei. Va ser una persona que va viure en un moment històric molt important: va ser dels primers a intentar trencar amb la visió geocèntrica i simplista del món per basar-se en l'experièntació i el mètode científic.

Una de les seves obres és importants s'anomena Diàleg. En aquella època encara no estava establert el mètode científic tal i com el coneixem actualment, i els científics tenien els seus mètodes particulars d'exposar les seves idees. Galileu va utilitzar el recurs del diàleg en diverses obres, on persones amb diferents punts de vista conversen entre ells per contrastar les seves visions del món.

En el llibre anomenat pròpiament Diàleg hi intervenen tres persones: Salviatti, Simplici i Sagredo. Salviatti representa les idees heliocèntriques innovadores, Simplici la visió clàssica aristotèlica geocèntrica i Sagredo la persona imparcial que modera i jutja en el debat.

Aquest llibre li va portar molts mals de cap i va ser el causant de la seva persecució política, que va acabar fent-li passar els últims anys de la seva vida sota arrest domiciliari.

La crítica que se li pot fer a Galileu és que el debat que mantenen les tres persones no és equilibrat, ja que Salviatti supera en recursos i coneixement a Simplici, i per tant el judici de Sagredo sempre resulta concloent cap al mateix punt de vista.

Científics osonencs

Navegant per la pàgina web del Patronat d'Estudis Osonencs he trobat un enllaç a una pàgina d'en Pasqual Bernat on hi ha un recull de biografies de científics osonencs. És molt bo!

http://www.xtec.es/~pbernat/CientificsOsona/cientificsindex.html

Com a anècdota, sabíeu que el gran filòsof Jaume Balmes era també un gran matemàtic i que va ocupar durant uns anys la Càtedra de Matemàtiques de la ciutat de Vic, des de la seva creació el 1837 fins al 1841?

Col·lecció de llibres de matemàtiques del diari El País

A vegades hi ha notícies que em sorprenen positivament.
L'editorial RBA va treure fa un parell d'anys dues col·leccions de llibres de matemàtiques:

• Desafíos matemáticos
• El mundo es matemático

Ara, el diari El País ofereix cada diumenge un exemplar de la segona col·lecció, "El mundo es matemático".

A més, a la web del diari, cada setmana es planteja un problema matemàtic amb el que ens podem entretenir una estona.

Enllaços relacionats:

• http://www.rbacoleccionables.com/desafiosmatematicos10/presentacion/
• http://www.rbacoleccionables.com/elmundoesmatematico/presentacion/
• http://www.elpais.com/articulo/cultura/solucion/hay/solucion/elpepusoc/20110322elpepicul_10/Tes

Està bé que de tant en tant surtin coses així!

El Sistema Solar perd un planeta, Plutó

Ahir es va aprovar la resolució definitiva de la IAU sobre Plutó. En contra del que es va decidir en el primer esborrany, però a favor de la lògica, la decisió final ha estat la de treure la qualificació de planeta a Plutó i mantenir-la en els altres vuit: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. El fet més important, però, és que des del temps de Copèrnic que no es disposava d'una definició consistent de planeta, i ara s'ha omplert aquest buit. La definició ha variat de la que es va proposar la setmana anterior.
Un planeta del Sistema Solar és, a partir d'ara, un cos celeste que a) orbita al voltant del Sol, b) té suficient massa perquè la seva força de gravetat superi les forces de cohesió d'un sòlid rígid i adopti una forma d'equilibri hidrostàtic (aproximadament esfèric), i c) té la seva òrbita lliure d'altres cossos.
Plutó, juntament amb Ceres, l'asteroide més gran del cinturó d'asteroides que hi ha entre Mart i Júpiter, i 2003 UB313 formen part a partir d'ara d'una nova categoria, els planetes menors o nans, que també han quedat definits en la reunió de Praga.
Un planeta nan del Sistema Solar és un cos celeste que a) orbita al voltant del Sol, b) té suficient massa perquè la seva força de gravetat superi les forces de cohesió d'un sòlid rígid i adopti una forma d'equilibri hidrostàtic (aproximadament esfèric), c) no té la seva òrbita lliure d'altres cossos i d) no és un satèl·lit.
La llista de planetes menors s'anirà ampliant a mesura que la IAU vagi examinant la dotzena de cossos que aparentment compleixen els requisits per ser planetes menors. Un d'ells serà Caront, actualment una lluna de Plutó.
La resta de cossos que formen part del Sistema Solar, exceptuant els satèl·lits, formaran part d'una nova categoria, els petits cossos del Sistema Solar.
També s'ha reconegut que Plutó és un cos especial, el prototipus d'un conjunt de cossos, tots més lluny de neptú (objectes trans-neptunians), però no s'ha aprovat encara quin nom es dóna a aquests objectes.
Amb aquestes decisions, la llista de planetes es mantindrà constant al llarg dels anys i serà la llista dels planetes nans la que s'anirà augmentant amb el temps.

Font i foto: IAU - www.iau.org

Alguna cosa es mou al Sistema Solar

Ahir ens va sorprendre a tots la notícia astronòmica que portaven els diaris. Segons sembla, hi haurà tres incorporacions al conjunt de planetes del sistema solar.
Tot va sortir de la reunió que van tenir els responsables de la Unió Astronòmica Internacional (IAU). Aquests han fet una proposta que s'haurà de votar la setmana que ve. Proposen crear una nova categoria de planetes, els Plutons, que agruparia tots els planetes que orbiten més enllà de Neptú. En aquesta nova categoria hi hauria tres planetes, Plutó, el que era fins ara la seva lluna més gran, Caront, i el planeta 2003 UB313, que segurament s'anomenarà Xena. La tercera incorporació al grup de planetes serà Ceres, un cos situat entre Mart i Júpiter que fins el segle XIX va ser considerat un planeta i ara era considerat un asteroide.
L'origen de tot aquest rebombori planetari és una revisió dels criteris que ha de superar un cos celeste per a ser considerat un planeta. La proposta és que un planeta sigui qualsevol objecte rodó amb un diàmetre de més de 800 kms que orbiti al voltant del Sol i que tingui una massa major de 1/12.000 parts la de la Terra. Alguns cossos considerats ara com a satèl·lits o asteroides podran ser considerats planetes si compleixen els criteris anteriors.
Aquesta proposta, però, ha provocat polèmica entre els astrònoms. Els contraris argumenten que hi haurà massa objectes que es consideraran planetes, ja que hi ha una dotzena de cossos més que al 2007 es podrien considerar planetes. Per alguns la millor solució hauria estat treure la categoria de planeta a Plutó i quedar-se amb els vuit planetes clàssics. Els partidaris argumenten que ara sí que hi haurà una definició completa de planeta.
I la nostra Lluna? No es pot considerar planeta, ja que tot i que compleix els criteris pel que fa al tamany i a la massa, no orbita al voltant del Sol, sinó al voltant de la Terra, ja que el centre de gravetat del sistema Terra-Lluna es troba sota la superfície terrestre. En canvi, en el sistema que formen Plutó i Caront el centre de gravetat està situat enmig dels dos cossos, i per això els dos cossos es poden considerar planetes.

Font: La Vanguardia
Foto: IAU