La prima de risc espanyola en directe

En aquest enllaç podeu veure la prima de risc espanyola actualitzada.

http://jcbcarc.dyndns.org/Defcon.php

Gràcies Mikel!

El romànic català a Internet

L'estiu passat TV3 va fer un reportatge sobre el romànic català. Us poso l'enllaç a la pàgina de TV3 on hi ha el recull d'informació, per a qui li pugui interessar.

http://blogs.ccrtvi.com/espaiinternet.php?itemid=41354

Utilitats musicals

Us deixo uns quants enllaços cap a pàgines web relacionades amb la música.

• http://www.musipedia.org/ Un buscador de cançons a partir de la música. Pot buscar per notes o bé per contorn. Impressionant!

• http://imslp.org/ International Music Score Library Project. Directori d'obres musicals. S'hi troben moltíssimes partitures, tant de veus com d'instruments.

• http://www3.cpdl.org/ Choral Public Domain Library. Directori de peces musicals per a corals.

• http://www.mutopiaproject.org/ Un altre projecte de música gratuïta i compartida.

• http://www.centrecoral.org/ El portal punt de trobada del món coral català.
  

• http://en.wikipedia.org/wiki/Music_and_mathematics La música vista des del punt de vista matemàtic.

Sobre el país d'origen dels immigrants als Estats Units

No sé per què però sempre havia pensat que el país d'origen de la majoria dels immigrants als Estats Units era la Gran Bretanya. Suposo que ho pensava pel tema de l'idioma. L'altre dia, tot navegant per internet, vaig sorprendre'm en llegir que no, que el país del qual procedeixen la majoria dels immigrans als Estats Units és Alemanya (compte, en aquest cas majoria significa un 17 %). Es veu que en dues generacions aquests immigrants van adquirir les costums americanes, com per exemple tenir com a primera llengua l'anglès.

Podeu trobar la informació aquí:

http://en.wikipedia.org/wiki/Immigration_to_the_United_States

http://en.wikipedia.org/wiki/German_American

Enllaços interessants

• El Perfil de la Ciutat. Web que recull publicacions sobre l'estudi de la qualitat de vida a deu poblacions mitjanes de Catalunya.

• FlightRadar24. Web on es poden veure els avions que estan volant a cada moment.

• WolframAlpha. Calculadora molt potent.
  

2/10/2011

Recomanació d'estiu

Aprofitant els dies de vacances, deixo un blog recomanat per llegir durant aquests dies:

La plaça del dubte

En selecciono dues petites perles:

- La magdalena de Proust
- La caca de gos

Felicitats a l'autor!

La Diagonal desviada

Quan es va construir la Diagonal, els tècnics van cometre un error que va provocar que el projecte definitiu fos diferent del que havia planificat Cerdà. En concret, un error de mesura en l'angle que forma la Diagonal amb els carrers de l'Example provoca que, a l'altura de Francesc Macià, la diagonal passi 8 metres per sota del lloc teòric.

Això ho explica Jesús Portavella en un llibre: Gran Via Diagonal. Del projecte a la realitat. Història d'un despropòsit.

L'error es deu al fet que es va prendre com a mesura de l'angle de la Diagonal l'angle que formava aquesta amb el Passeig de Gràcia. Mala sort: el Passeig de Gràcia és l'únic carrer de l'Eixample que no és paral·lel a cap altre. L'error va ser de menys d'un grau, però a l'altura de Francesc Macià ja era prou notori.

Aquí hi ha un escrit del diari El País que en parla:

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Diagonal/desviada/elpepiespcat/20100327elpcat_12/Tes#despiece1

Llàstima! Les patates fregides engreixen!

Un estudi de la Universitat de Harvard exposa que les patates fregides són l'aliment que més engreixa.

En fi, d'alguna cosa o altra haurem d'emmalaltir no?

http://www.lavanguardia.com/salud/20110713/54184113945/las-patatas-fritas-son-el-alimento-que-mas-engorda.html

Osona lidera la destrucció d'empreses a la demarcació de Barcelona

Podeu consultar la notícia aquí:

http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/27090/osona/lidera/destruccio/empreses/ocupacio/demarcacio/barcelona

Per seguir els acords de govern de Vic

Si voleu seguir l'activitat del govern local de Vic podeu fer-ho mitjançant la web de l'ajuntament, aquí:

http://www.vic.cat/ajuntament/organs-de-govern/juntes-de-govern-local

Ja que no podem accedir als plens habitualment (tot i que són públics), no està de menys que de tant en tant fem una ullada a quin tipus d'acords arriben els partits.

Una altre escrit d'Antoni Puigverd

Publicat a La Vanguardia el dilluns 13 de juny de 2011

Una altra vegada, el Sr. Puigverd ha estat capaç d'escriure en paraules allò que molts pensem i no sabem explicar. Totalment d'acord amb les seves lletres.

Copio el text per si no es pot veure a la web del diari en uns dies.

.
.
.

En una carta del 20 de mayo, que leo en la edición digital de este diario, el lector Oscar Riu, esperanzado partidario del movimiento de los indignados, lamenta la evaluación que de tal movimiento cree que hemos hecho Quim Monzó y un servidor: "tergiversan y hacen daño a dichas manifestaciones". El lector crítico sostiene su afirmación poniendo en mi boca algo que no dije: "Puigverd hablaba en la radio del carácter casi pueril de las manifestaciones puesto que tenemos una juventud educada en la felicidad, que puede tenerlo todo". Se refiere a la tertulia de Manuel Fuentes de Catalunya Ràdio en la que ni por asomo califiqué de pueril el movimiento de los indignados. Lo que dije es que las nuevas generaciones han sido educadas para la felicidad y que, durante toda su infancia y juventud, han estado sobreprotegidas. Lo que a mi entender explica la indignación de los jóvenes es el contraste entre la hiperprotección recibida y la extrema dureza y desolación que encuentran al salir del caparazón familiar (paro y precariedad). Los jóvenes de hoy han sido literalmente engañados por las generaciones precedentes.

Aunque ya expuse mi opinión sobre los indignados en un artículo anterior, quisiera volver a ellos desde este prisma generacional. Repetiré que el movimiento de los indignados, aunque sobrevalorado por los medios, me parece no sólo explicable, sino también útil. A la espera de próximas actuaciones (eternizándose en las plazas se están convirtiendo en caricatura), el movimiento de los indignados tuvo una impagable virtud: contribuir en plena campaña electoral a desnudar la gastada retórica de los partidos.

La democracia sigue siendo el menos malo de los sistemas conocidos, pero está cada vez más herrumbrosa. Se oxida a pasos agigantados. Unos pocos jefecillos de cada partido controlan la entera democracia gracias al grosero método de las listas cerradas: los diputados son polichinelas en manos de sus mandos. Controlando los partidos, dichos mandos extienden su control a todas las instituciones del Estado. Deciden quién les representa en los medios de comunicación y en las empresas públicas, en las cajas de ahorro autonómicas, en todas partes. También el poder judicial depende de estas cuotas. El margen de influencia popular está, por consiguiente, severamente restringido. Bienintencionados, los que pilotaron la transición otorgaron un poder fuerte a las cúpulas para apuntalar unos partidos que emergían debilitados de la dictadura. Pero pronto quedó claro que el abuso de tal fuerza minaba la democracia: "Quien se mueve, no sale en la foto", dijo un conspicuo jefecillo. Imposible esperar una regeneración interna: los que disfrutan el poder no acostumbran a practicar el harakiri o suicidio ritual.

Por si fuera poco, nuestra democracia ha sufrido en los últimos años otra amputación: los poderes económicos globales, los llamados mercados, pasan por encima de los estados. Ningún poder público puede con ellos. Necesitaríamos un poder, si no global, amplio como el europeo, para domarlos; pero estamos lejos de conseguirlo. De momento, la gente debe obedecer a los mercados (lo vemos estos días en Portugal y Grecia). Da igual lo que opine el ciudadano en las elecciones, el mando lo tiene la economía global. Reducida la democracia por los dos flancos, nuestro régimen no está tan lejos del chino. La ley del mercado decide y los caudillajes partidistas hacen el resto. La diferencia entre los chinos y nosotros es, sin embargo, importante: nuestra libertad de expresión es total. ¿Parece poco? A los que sufrimos la dictadura, la libertad de expresión nos sabe a gloria. Tal como demuestran las acampadas, también es total la libertad de insumisión.

Las generaciones de hoy y de ayer podemos estar de acuerdo en una cosa: el sistema está averiado. Pero sería hipócrita pretender más aproximaciones. Las generaciones maduras han aceptado encantadas, sin apenas rechistar, la primera limitación: el caudillaje en los partidos. Y, mientras el viento de la economía ha hinchado las velas de la prosperidad, también se mostraban encantadas con la economía global (a lo sumo, cierta contestación retórica). Hemos educado a nuestros hijos en el engaño de un bienestar que no podíamos garantizar. Les hemos ocultado el rastro del dolor, les hemos empujado a la fantasía del confort, no les hemos preparado para lo feo, lo malo, lo peor. Los jóvenes se encaran hoy con irritación a los tiempos inciertos, duros, feísimos. Pero no se vislumbra una solución. Muchos partirán hacia latitudes más confortables, otros querrán irse y no podrán.

El conflicto generacional parece inevitable: los padres y abuelos de hoy son responsables, por acción u omisión, de las deudas y problemas que dejan en herencia a los jóvenes. Su indignación debería cuestionarnos. Pero, en lugar de cuestionar, observo grandes complacencias entre mis compañeros de generación. Olvidando lo vivido en estas tres últimas décadas, muchos padres regresan, nostálgicos, a las asambleas universitarias. ¿No será el cariño y apoyo de tantos padres a sus vástagos contestatarios una forma más de paternalismo? ¿Les están empujando, en serio, a una revolución? Una revolución no es enfrentarse al bate de Felip Puig. La revolución es algo muy serio: mucha sangre y crueldad, muchas lágrimas. La revolución es traumática y terrible. ¿Es en esta dirección que los estamos empujando?

Les millors professions de l'any 2011

Extret de la web de la SOCEstadistica

El portal CareerCast, dedicat a lligar ofertes i demandes de treball a Estats Units i Canadà, ordena anualment dues-centes professions i publica el rànquing que en resulta. És un exemple d’estadística tafanera i d’aprofitament indirecte, una mica com la d’alguns portals immobiliaris amb el preu dels habitatges.

Els cinc arguments que serveixen per avaluar cada professió són: entorn, ingressos, perspectives (en particular, sobre desocupació), estrès i exigència física. Hi ha factors que es mantenen raonablement estables d’any en any, mentre que d’altres fluctuen de manera significativa a causa de canvis en el mercat laboral (per exemple, processos de desregulació laboral) o de la introducció d’innovacions tecnològiques (com ara l’aparició d’aplicacions web, smartphones i tablets).

El rànquing deixa ben clar que ni als Estats Units els diners ho són tot. Un tècnic dental percep el mateix salari d’un rostabout, si fa o no fa, però ocupa una posició molt més avantatjosa en el rànquing (la 41).

La notícia també destaca que les millors ocupacions requereixen el domini de les matemàtiques, o d’alguna especialitat científica o tècnica. Per postular-se cal haver passat per una facultat, o tenir algun tipus de formació especialitzada. Curiosament, algunes de les professions més mal valorades també exigeixen aquest requeriment de formació: els bons soldadors o els ferrers no s’improvisen. A vegades són feines ben pagades, però tenen alguna característica que les fa desagradables, com ara condicions de treball molestes o perill de lesió.

Trobareu la noticia completa a l’adreça http://www.careercast.com/jobs-rated/10-best-jobs-2011, i la metodologia a http://www.careercast.com/jobs-rated/2011-jobs-rated-methodology

Ha començat el ball de la bombolla social .com?

Acabo de llegir que una xarxa social .com sortirà a borsa ben aviat, amb un preu desorbitat:

http://www.expansion.com/2011/05/11/opinion/1305149613.html?a=6ac01c8d7a7789aabd04b84514385b72&t=1305662519

Com diu aquesta notícia, quants usuaris estarien disposats a pagar una quota mensual? El model de negoci d'aquestes xarxes és relativament senzill de copiar, i si féssin la versió de pagament ràpidament podria aparèixer un servei similar de forma gratuïta.

Les xarxes socials pensen finançar-se a partir de la publicitat online, que, tot i que va creixent, és impossible que pugui finançar tots els projectes que estan sortint.

Esperem que les empreses tinguin sort i que els seus projectes vagin a bon port, però hi ha qui ja hi veu el principi d'una nova bombolla.

Reflexió

Com va escriure en Xavier Bosch a l'ARA el divendres 6 de maig de 2011, després de la mort del terrorista més buscat per part del país dominador del món mundial en un atac fora del seu territori, i que posteriorment enterraren segons la tradició religiosa del terrorista:

"És la gran paradoxa: cap escrúpol per a un home en vida i tan respecte per a l'home mort. Novament, la doble moral dels hipòcrites."

Científics osonencs

Navegant per la pàgina web del Patronat d'Estudis Osonencs he trobat un enllaç a una pàgina d'en Pasqual Bernat on hi ha un recull de biografies de científics osonencs. És molt bo!

http://www.xtec.es/~pbernat/CientificsOsona/cientificsindex.html

Com a anècdota, sabíeu que el gran filòsof Jaume Balmes era també un gran matemàtic i que va ocupar durant uns anys la Càtedra de Matemàtiques de la ciutat de Vic, des de la seva creació el 1837 fins al 1841?

La revista Ausa

La revista Ausa és una publicació del Patronat d'Estudis Osonencs. Publicada des de 1952, és de periodicitat semestral i recull estudis de qualsevol disciplina humanística o científica relacionats amb la comarca d'Osona.

Fa poc vaig descobrir que hi ha accés gratuït a la versió digital de totes les publicacions, en aquesta pàgina:

http://www.raco.cat/index.php/Ausa

Us recomano que hi feu una ullada. Hi ha un buscador de continguts molt útil.

Col·lecció de llibres de matemàtiques del diari El País

A vegades hi ha notícies que em sorprenen positivament.
L'editorial RBA va treure fa un parell d'anys dues col·leccions de llibres de matemàtiques:

• Desafíos matemáticos
• El mundo es matemático

Ara, el diari El País ofereix cada diumenge un exemplar de la segona col·lecció, "El mundo es matemático".

A més, a la web del diari, cada setmana es planteja un problema matemàtic amb el que ens podem entretenir una estona.

Enllaços relacionats:

• http://www.rbacoleccionables.com/desafiosmatematicos10/presentacion/
• http://www.rbacoleccionables.com/elmundoesmatematico/presentacion/
• http://www.elpais.com/articulo/cultura/solucion/hay/solucion/elpepusoc/20110322elpepicul_10/Tes

Està bé que de tant en tant surtin coses així!

Qui ho pot explicar?

Publicat a El 9 Nou de divendres 26 de febrer de 2011

En els horaris de rodalies vigents des del 20 de febrer trobem els següents horaris de tren:

• Vic - Manlleu, amb sortida a les 15:21 i arribada a les 15:35 (14 minuts)
• Manlleu - Vic, amb sortida a les 15:21 i arribada a les 15:27 (6 minuts)

Comentaris:

• De Vic a Manlleu hi ha la mateixa distància que de Manlleu a Vic.
• El tram Vic - Manlleu és de via única (excepte, esperem, alguna bifurcació que permeti l'encreuament de trens).
• No entenc res: si un tren ha d'esperar a l'altre (en aquest cas sembla que el Manlleu - Vic és més prioritari i és el Vic - Manlleu el que s'espera), no valdria més que el tren Vic - Manlleu s'esperés a l'estació de Vic i sortís a les 15:28? Així els usuaris del tren s'estalviarien 7 minuts per a fer el recorregut.

Si tinguéssim uns transports públics eficients segur que tots els utilitzaríem més, però és que ens ho posen tan difícil...

El món real

Hi ha un món ideal on les coses es fan bé des del principi: les decisions que es prenen són les correctes i no s'ha de mirar mai cap endarrera. És un món on els projectes personals, les il·lusions, les obres, la vida de les persones en definitiva, tenen una direcció clara, tenen un començament, una direcció i, almenys, s'hi veu un objectiu, un cim a assolir.

Malauradament, no sempre el món és ideal. El cim que de lluny veiem clar en realitat és llunyà, i per arribar-hi hem d'assolir altres cims i passar per moltes valls. Les intencions són bones: de lluny, des d'un cim, les coses semblen clares, nítides, però, com passa amb les televisions, quan ens hi acostem, quan baixem a la vall, les veiem borroses, enboirades, dubtoses, imprecises, mal enfocades. En moments com aquests mirem enrera, ens preguntem si allò que vèiem de lluny i imaginàvem és el mateix que allò que ara ens trobem, si és que abans erem massa il·lusos, o bé si és que ara ho veiem més borrós del que és.

Quan, tard o d'hora, sortim d'aquestes sinuoses valls, tornem a pujar a nous cims, des d'on podem veure nous reptes, nous horitzons, noves valls on baixar, cims encara més alts per assolir. Alguns seran més fàcils, en d'altres haurem de passar per valls més feréstegues que la que acabem de deixar.

I, quan de tant en tant, mirem enrera, veiem el camí que hem recorregut. Amb més corbes i imprecisions del que hauríem volgut, sí. Però és el que s'ha escollit i fet. És, en definitiva la nostra emprempta, la de cadascú, que deixem en aquest món.

Que tinguem tots molta sort en els nostres camins, que puguem sortir de les fosques valls el més aviat possible per tornar als cims, des d'on ho veiem tot una mica més clar. Molta, molta sort!

¿No es mucho fracaso?

Com pot ser que el fracàs escolar espanyol sigui molt superior a la mitjana dels països desenvolupats, mentre que els resultats en les proves de competències siguin més o menys similars? No serà que s'està fent alguna cosa malament en els processos d'avaluació?

Un escrit al diari Público del 8 de gener de 2010 ho argumenta amb xifres.