Us imagineu si es puguéssin guardar les hores perdudes d'un dia i poder-les fer servir un altre dia que tinguéssis coses més interessants a fer?Si això existís, us asseguro que guardaria totes les hores d'aquesta tarda, esperant trobar una ocasió millor on poder-les utilitzar.
Malauradament, això no es pot fer, i la tarda segueix passant lentament. A més a més plou!
2 comentaris:
Ei Miquel!! m'has fet pensar en un amic meu de Balaguer, un paio culte, d'aquelles que es fan escoltar per fluix que parlin, que deia que és necessari que de tant en tant perdem el temps i que els nens s'aborreixin. Deixa que els nens s'aborreixin una mica de tant en tan... m'hi has fet pensar.
Una abraçada!!!
Miquel, ja se que estàs molt enfeinat però podries gastar alguna de les hores que tens guardades i actualitzar el blog més sovint ja que de tant en tant hi faig una ullada i res de res, i m'ho passo be amb alguna de les coses que hi poses.
A reveure. Lluís.
Publica un comentari a l'entrada