Ja que avui estic especialment inspirat, acabo amb un escrit que volia fer ja fa temps. És sobre el preu dels fitxatges en el món del futbol, i el que es paga pels jugadors en general.
Ens hem passat l'estiu criticant, amb raó, el que s'ha gastat el president del Madrid en fitxatges: un disbarat, més de 250 milions d'euros! I més tenint en compte el moment de crisi.
El Barça tampoc ens hem quedat curts (faig servir primera persona ja que en sóc seguidor, no per res més). Mentre anàvem criticant els madrilenys hem gastat "només" 100 milions d'euros, aproximadament! Ah, i hem renovat en Messi: a partir d'ara li pagarem 10 milions d'euros anuals.
El futbol és l'esport més popular al nostre país. Els nens i joves creixem admirant els jugadors dels nostres equips favorits. Què aprenem veient els diners que es paguen per aquests jugadors i el que cobren? El clàssic argument de que hem d'estudiar per a tenir més possiblitats quan siguem adults queda en ridícul davant dels diners que mou el món del futbol. Què han estudiat en Messi o en Cristiano Ronaldo?
Com deia el savi de "Dinamita": Reflexionem-hi, sisplau, reflexionem-hi!
2009/09/26
El preu dels aliments
Fa uns dies va aparèixer a La Vanguardia un escrit on es parlava del què cobren els pagesos per a cultivar aliments i el que acabem pagant els consumidors. Hi havia el gràfic següent:
Com podeu veure, els intermediaris hi guanyen molt, mentre que el pagès segurament no rep el que hauria de guanyar per la feina que fa.
A més, hem de tenir en compte que els aliments són bàsics per a la nostra vida, són un producte de primera necessitat imprescindible. Potser degut al preu que paguem per ells, sovint no molt alt, no els valorem com ho hauríem de fer.
Com podeu veure, els intermediaris hi guanyen molt, mentre que el pagès segurament no rep el que hauria de guanyar per la feina que fa.A més, hem de tenir en compte que els aliments són bàsics per a la nostra vida, són un producte de primera necessitat imprescindible. Potser degut al preu que paguem per ells, sovint no molt alt, no els valorem com ho hauríem de fer.
Programes informàtico-matemàtics
Llibreria per al càlcul de VAPS i VEPS molt grans: ARPACK (en Fortran), ARPACK++ (interfície per a C++)
SIMPLEX - Programació lineal
Programes matemàtics gratuïts
Software educatiu
- Per a Ubuntu hi ha un paquet deb.
SIMPLEX - Programació lineal
- CPLEX: El millor, de pagament
- GLPK: Free software, va bé. Implementat en C++, té una interfície en R. Els problemes s'especifiquen en MATHPROG, un llenguatge per a especificar problemes.
- COIN-OR: Free software
Programes matemàtics gratuïts
Software educatiu
2009/08/26
No ho entenc
Diari AS, 27 d'agost de 2009
El Madrid traspasa a Robben al Bayern por 25 millones de euros.
Sneijder cedió al fin y se va al Inter por 15 millones.Com s'ho fa el Madrid per a vendre tan bé els jugadors que fitxa i que no li donen un bon rendiment? No serien comparables en Hleb i l'Sneijder, per exemple? Llavors, com és que el Madrid és capaç de vendre l'Sneijder per 15 milions i, en canvi, nosaltres només sóm capaços de cedir en Hleb a l'Stuttgart pagant part de la seva fitxa? No ho entenc de cap manera.
2009/07/24
Coneixent els escarabats de cuina
Fins fa uns dies només havia vist escarabats pel bosc: uns animalots negres bastant fastigosos, amb closca i sis potes. Des dels últims dies en conec més coses: són visitants assidus del pis de Barcelona.
Els escarabats de cuina, coneguts com a cucarachas, o cockroaches, i amb nom tècnic bladoteus, són aquests insectes que ens visiten a les nits. Bàsicament, segons els que he trobat per Internet, es divideixen en panerola americana, panerola germànica, panerola asiàtica i panerola oriental. Els nostres visitants són els americans, els insectes més grossos, amb una llargada mitjana de quatre centímetres.
La panerola americana va arribar al nostre país pel port de Barcelona, i s'ha anat extenent per tota la península. Pel que he llegit, normalment viu al subsòl de les ciutats, però degut a les obres que es fan a vegades els seus hàbitats queden destruits i busquen nous llocs on instal·lar-se. Els pisos són uns magnífics candidats: allà tenen l'avantatge que no hi ha deprededors.
Sovint es consideren una plaga. Per a eliminar-los hi ha vàries vies:
Actualització
Pels que us trobeu amb escarabats, vull dir-vos que després d'utilitzar l'insecticida (un cop per setmana una bona ruixada) van deixar de visitar-nos. Ara ja fa molt temps que no n'he vist ni un.
Els escarabats de cuina, coneguts com a cucarachas, o cockroaches, i amb nom tècnic bladoteus, són aquests insectes que ens visiten a les nits. Bàsicament, segons els que he trobat per Internet, es divideixen en panerola americana, panerola germànica, panerola asiàtica i panerola oriental. Els nostres visitants són els americans, els insectes més grossos, amb una llargada mitjana de quatre centímetres.
La panerola americana va arribar al nostre país pel port de Barcelona, i s'ha anat extenent per tota la península. Pel que he llegit, normalment viu al subsòl de les ciutats, però degut a les obres que es fan a vegades els seus hàbitats queden destruits i busquen nous llocs on instal·lar-se. Els pisos són uns magnífics candidats: allà tenen l'avantatge que no hi ha deprededors.
Sovint es consideren una plaga. Per a eliminar-los hi ha vàries vies:
- Ruixar amb insecticida els llocs on es concentren. Aquest sistema funciona bastant bé, però hi ha elements de l'espècie que són tolerants a l'insecticida que no es moren, i aquesta immunitat la transmeten als seus descendents, amb la qual cosa l'insecticida pot deixar de fer efecte.
- Posar un esquer consistent en menjar enverinat. La idea és que els insectes l'agafin i se l'emportin al seu amagatall, on tots, amics, parents, coneguts i saludats quedin ben emmetzinats. És un sistema que, almenys en teoria, proporciona bons resultats.
Actualització
Pels que us trobeu amb escarabats, vull dir-vos que després d'utilitzar l'insecticida (un cop per setmana una bona ruixada) van deixar de visitar-nos. Ara ja fa molt temps que no n'he vist ni un.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)