Reportatge molt interessant al 30 minuts sobre el nivell d'anglès de la societat espanyola-catalana.
El podeu trobar aquí:
http://www.tv3.cat/30minuts/reportatges/1864/
Un dels conceptes més interessants del reportatge és el del globish, que no coneixia.
El globish és un subconjunt de l'anglès que consta d'unes 1500 paraules i una part de la gramàtica. Formalitzat per JP Nerriere. Els autors el consideren el veritable idioma internacional ja que és la "caixa d'eines" necessària per a moure't pel món empresarial avui en dia.
La base del raonament és força intuïtiva: com és que ens entenem més fàcilment amb persones amb anglès no nadiu que amb persones amb l'anglès com a llengua mare? Perquè els primers i els darrers no utilitzen el mateix llenguatge: mentre que els darrers utilitzen l'anglès en tota la seva expansió, els primers n'utilitzen la part més estandaritzada i compartida també per nosaltres. Podem considrerar aquesta part de l'anglès com una llengua? Potser no, però si més no és un subconjunt molt interessant a fixar-nos-hi.
Altres idees interessants: sempre s'és a temps d'aprendre una nova llengua. el que no es pot aconseguir fàcilment és un bon accent.
2012/12/24
2012/11/24
2012/09/14
Invertir en educació és rentable
Un estudi fet recentment prova que la inversió de l'estat en educació és rentable, situant-se entre un 5% i un 7% depenent del nivell d'estudis. És a dir, que per cada euro que l'estat inverteix en l'educació dels seus ciutadans li'n retornen un euro i cinc cèntims en forma d'increment per impostos, degut a majors salaris dels seus ciutadans, i estalvi en pagament d'atur, entre d'altres mesures.
Podeu llegir l'article aquí. Us el recomano.
Podeu llegir l'article aquí. Us el recomano.
2012/08/18
Sense contemplacions
Sense contemplacions. Prenem-ne nota.
La lliga escocesa és semblant a l'espanyola: hi ha dos clubs, el Celtic i el Rangers, tots dos de Glasgow, que es disputen la majoria de campionats i als que enfronta una gran rivalitat. Més o menys el què passa entre el Barça i el Madrid.
Resulta que el Rangers, degut a una mala gestió, ha acumulat un deute tan gran que s'ha vist abocat a declarar-se en concurs de creditors. Això ha provocat la dissolució de la societat i la refundació en una nova entitat.
La lliga escocesa, després d'un debat, va decidir que aquest equip no podia formar part de la primera divisió escocesa degut al mal exemple que ha donat, i l'ha "castigat" a jugar a la última divisió d'Escòcia, la Third Division. A la pràctica és la quarta divisió, ja que hi ha la Premier, la First, la Second i la Third.
El Rangers s'haurà d'apretar el cinturó, ha hagut de refer la plantilla i ara els bancs són molt més curosos a l'hora de deixar-li diners.
Però no només el Rangers n'ha sortit perjudicat. La lliga en general hi pot perdre molts diners: un dels principals atractius de la lliga escocesa són els partits entre el Rangers i el Celtic, que curiosament també s'anumenen "clàssics". El preu que es pagava pels drets televisius de la lliga escocesa estava influit en gran part per la possibilitat d'emetre aquests partits, i ara no es podrà fer durant uns anys. Això també afecta a d'altres patrocinadors, els quals saben que el ressò mediàtic de la lliga escocesa no serà el mateix durant unes temporades.
Al Rangers li queden tres anys de purgatori com a mínim (sempre, es clar, que no trobi alguna "drecera legal" amb la qual pugui ascendir més d'una divisió per temporada) tot i que li queda la possibilitat de guanyar la copa escocesa, anomenada Scottish League Cup, i així tingui la possibilitat d'accedir a alguna competició europea.
Em quedo amb l'exemple que ha donat al món la lliga escocesa al ser inflexible amb els clubs que no fan els deures i imposar un càstig rotund a un club, tot i saber que també hi pot perdre molts diners. Clarament sobreposen criteris ètics i morals per sobre d'altres coses.
Veurem el que passa aquí. Hi ha molts clubs que estan endeutats fins al capdamunt (fins i tot el Barça!). Serà curiós veure el càstig que se'ls imposa quan exploti la bombolla futbolística. Llavors podrem comparar.
Podeu llegir més informació a La Vanguardia, i a la Wikipedia, per exemple.
La lliga escocesa és semblant a l'espanyola: hi ha dos clubs, el Celtic i el Rangers, tots dos de Glasgow, que es disputen la majoria de campionats i als que enfronta una gran rivalitat. Més o menys el què passa entre el Barça i el Madrid.
Resulta que el Rangers, degut a una mala gestió, ha acumulat un deute tan gran que s'ha vist abocat a declarar-se en concurs de creditors. Això ha provocat la dissolució de la societat i la refundació en una nova entitat.
La lliga escocesa, després d'un debat, va decidir que aquest equip no podia formar part de la primera divisió escocesa degut al mal exemple que ha donat, i l'ha "castigat" a jugar a la última divisió d'Escòcia, la Third Division. A la pràctica és la quarta divisió, ja que hi ha la Premier, la First, la Second i la Third.
El Rangers s'haurà d'apretar el cinturó, ha hagut de refer la plantilla i ara els bancs són molt més curosos a l'hora de deixar-li diners.
Però no només el Rangers n'ha sortit perjudicat. La lliga en general hi pot perdre molts diners: un dels principals atractius de la lliga escocesa són els partits entre el Rangers i el Celtic, que curiosament també s'anumenen "clàssics". El preu que es pagava pels drets televisius de la lliga escocesa estava influit en gran part per la possibilitat d'emetre aquests partits, i ara no es podrà fer durant uns anys. Això també afecta a d'altres patrocinadors, els quals saben que el ressò mediàtic de la lliga escocesa no serà el mateix durant unes temporades.
Al Rangers li queden tres anys de purgatori com a mínim (sempre, es clar, que no trobi alguna "drecera legal" amb la qual pugui ascendir més d'una divisió per temporada) tot i que li queda la possibilitat de guanyar la copa escocesa, anomenada Scottish League Cup, i així tingui la possibilitat d'accedir a alguna competició europea.
Em quedo amb l'exemple que ha donat al món la lliga escocesa al ser inflexible amb els clubs que no fan els deures i imposar un càstig rotund a un club, tot i saber que també hi pot perdre molts diners. Clarament sobreposen criteris ètics i morals per sobre d'altres coses.
Veurem el que passa aquí. Hi ha molts clubs que estan endeutats fins al capdamunt (fins i tot el Barça!). Serà curiós veure el càstig que se'ls imposa quan exploti la bombolla futbolística. Llavors podrem comparar.
Podeu llegir més informació a La Vanguardia, i a la Wikipedia, per exemple.
Labels:
Opinió
2012/08/08
Sorbets d'estiu
- Què ha passat?
http://www.tv3.cat/videos/3854910
Em dec fer gran perquè cada vegada trobo més interessant el canal 33. I el programa Singulars d'en Jaume Barberà, fantàstic!
- Què ha de passar?
http://www.ara.cat/economia/BCE-preveu-contraccio-economica-leuro_0_752324880.html
- Una notícia esperançadora
http://www.nwrevistadereus.cat/societat/Els-supermercats-donaran-part-dels-aliments-frescos-que-ja-no-poden-vendre-a-persones-sense-recursos-econ%C3%B2mics/520/
Un exemple d'optimització de recursos, generació de feina, responsabilitat social i bona organització. Tant de bo funcioni i puguin exportar el model a altres indrets!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)