No costa res fixar-s'hi una mica

Els resultats de la jornada d'avui de l'eurocopa publicats a la web de La Vanguardia:

El que em sorprèn d'aquesta imatge és la bandera d'Ucraïna. No és la correcta: els colors estan canviats, invertits. I així perd tot el sentit. Us ho explico fent una mica d'història.

Històricament, Ucraïna ha estat un país productor de cereals. Ja a l'antiga Grècia es considerava Ucraïna com el "graner de Grècia". Al llarg de molts segles el país va tenir una importància cabdal en el comerç de cereals. Era "el graner d'Europa".

Degut a això, la bandera ucraïnesa és ben simple: formada per dos colors, blau i groc. El blau representa el cel, mentre que el groc representa els camps de cereals. I, per tant, el color blau ocupa la franja superior, com tot cel, mentre que el groc ocupa la part inferior, com tot camp de blat. La wikipedia ho explica: http://es.wikipedia.org/wiki/Bandera_de_Ucrania.

M'agraden les coses senzilles. En aquest cas, trobo que l'elecció de la bandera té una lògica històrica impecable, és senzilla, i a més no fa referència ni a victories ni derrotes bèl·liques ni res semblant. Llàstima que a vegades ho compliquem tot innecessàriament.

Per acabar, una foto. Aquesta és la bandera correcta!

Actius de la banca espanyola a juny 2012

Extret de La Vanguardia amb font el Banc d'Espanya (20/05/2011)

TOTAL ACTIUS BANCA ESPANYOLA	3,438,000
Crèdits en empreses i famílies	1,763,000
		Empreses	944,000
				Crèdits promotors	298,000
				Indústria	143,000
				Construcció	98,000
				Serveis i agricultura	405,000
		Hipoteques compra habitatge	656,000
		Crèdits al consum	38,000
		Altres	125,000
Crèdits administracions públiques	91,000
Crèdits a l'exterior	240,000
Deute públic i privat	460,000
		Tresor i deute autonòmic	230,000
		Bons d'empreses	90,000
		Bons de bancs	74,000
		Bons estrangers	65,000
Accions i participacions	261,000
Mercat interbancari	240,000
D'altres	383,000

En negreta estan els actius que preocupen més a l'estranger:

• Crèdits a promotors. Estan dividits en tòxics i no tòxics (aproximadament la meitat dels actius són tòxics i l'altra meitat no). La banca ha de provisionar tant per aquests actius.

• Tresor i deute autonòmic. L'increment de la prima de risc fa que sigui més complicat per a la banca col·locar aquests actius, a no ser que esperin al venciment on llavors no es comptabilitzerien pèrdues. També hi ha el risc que hi hagi una quita d'aquests actius

• Hipoteques compra habitatge. Amb 4 milions i mig d'aturats, a les institucions anglosaxones els sorprèn que no es considerin actius de risc i que no es prenguin mesures. Actualment entre un 3% i un 5% d'aquests actius són problemàtics.

De què depèn?

Ja u$ dic jo d€ què depèn.

Històries del tren

Dedicat a tots els que preferim el tren a l'autobús

Cada diumenge quan agafo el tren em fixo en un detall i penso que ho he d'escriure. Ara me n'he recordat i aprofito per deixar-ho escrit.

Per megafonia s'anuncia alguna cosa semblant a el següent:

Pròxima circulació tren amb destinació L'Hospitalet. NO PARA a
Balenyà-Tona-Seva, Balenyà-Els Hostalets, Centelles, St. Martí de Centelles, Figaró, Les Franqueses del Vallès, Sta. Perpètua de Mogoda, Montcada Ripollet i Montcada Bifurcació.

Efectivament, aquest tren para a 11 estacions i no para a les 9 del paràgraf anterior. I fins fa poc la diferència era encara més ajustada, ja que el tren parava a 10 estacions i no parava a 9 (després van afegir-hi la parada de La Sagrera), i l'anunci per megafonia era el mateix.

M'he fixat que en altres rutes que en comptes d'anunciar les parades en les que NO PARA el tren anuncien les parades en les que PARA. La meva suposició és que apliquen el següent raonament (o algorisme):

• Si hi ha menys parades en les que NO PARA el tren, anunciarem aquestes per megafonia.
• Si hi ha menys o igual nombre de parades en les que PARA el tren, anunciarem aquestes per megafonia.

Ara bé, a mi em sembla que anunciar les parades en les que NO PARA el tren genera confusió. Algun cop que he marxat de viatge a l'estranger m'he trobat esperant un tren sense estar segur de si era el que volia agafar o no. Sentir per megafonia el nom de la parada a la qual volia anar em donava una certa tranquil·litat. I, quan ho reflexiono, no sé si el meu coneixement de la llengua estrangera hauria estat prou acurat com per poder diferenciar si per megafonia es deia l'equivalent a "PARA" o a "NO PARA".

A on vull arribar és que em sembla ben clar que si hi ha un tren (o el que sigui) que fa una ruta i no para a un parell o tres de llocs té tot el sentit que per megafonia es digui Aquest és el tren que va a tal lloc, i no para a tal i tal altres. Però en el moment que et comences a embolicar en una llarga llista d'estacions crec que és molt millor dir les estacions on para, prescindint de si n'hi ha més en les que es para o bé si n'hi ha més que no. Potser no és el més eficient, però almenys no genera confusió. O no?

Mapes

L'Atles Català és el mapa cartogràfic català més important de l'edat mitjana, fet segurament el 1375 pel jueu mallorquí Abraham Cresques.

La qualitat dels seus dibuixos i complements cobreix de sobres la falta d'informació geogràfica d'algun dels mapes que s'hi dibuixen.

Podeu llegir-ne més informació a la Wikipedia, i un dels mapes el podeu veure ampliat aquí.




Enllaço també amb el mapa celeste més cèlebre del segle XVII i, per alguns, el més bonic de tots els atles celestes. Hatmonia Macrocosmica, d'Andreas Cellarius.

Podeu veure la informació de la Wikipedia, i les pàgines les podeu veure en aquesta web.