Cada estiu repeteixo la mateixa cerimònia: anar a comprar un recanvi per a l'aparell protector dels mosquits. Potser fins i tot em sortiria més a compte comprar un aparell nou d'aquests que protegeixen a vint o trenta metres de distància. L'any que ve potser ho faré.
El pitjor moment és quan a la nit en sents un a l'habitació. Perquè mira, si n'hi ha un però no el sents doncs et pica però almenys et deixa dormir. Però si has tingut la mala sort de sentir-lo... Llavors ja no pots dormir fins que el mates. I aquí comença un gran problema.
- És de nit. L'altra gent està dormint. L'assassinat ha de ser silenciós.
- I net. No és bona manera estampar-lo contra la paret.
- Segur que estarà en un lloc alt. Necessites una cadira, una taula o un lloc semblant per pujar-hi.
- No pots fallar. Què hi ha pitjor que un mosquit enfadat?
Amb totes aquestes condicions l'execució ha de ser precisa. Normalment fallo en el primer intent, faig soroll i el deixo estampat a la paret després de moure una cadira. I perdo un quart més buscant-lo de nou fins que el trobo.
En el segon o tercer intent normalment ho aconsegueixo. Ja puc dormir tranquil! Bona nit!
